Cop de timó per canviar d’escenari. La Generalitat dedicarà més esforços per afrontar la problemàtica dels menors migrants sols que rebutgen els centres de protecció de la DGAIA i acaben dormint al ras a Barcelona. Engegarà un pla de xoc per reforçar-ne l’atenció a peu de carrer i destinar més recursos a aquells joves amb problemes de salut mental o addiccions. L’executiu de Quim Torra mou fitxa l’endemà que la parròquia de Santa Anna fes públic que ajuda nois que acampen a l’exterior de l’església.

La nova estratègia l’ha dissenyat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en col·laboració amb la conselleria de Salut i l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu és “endreçar els circuits i coordinar tots els recursos públics” dirigits a persones vulnerables per fer front a aquesta realitat. El pla inclou mesures concretes, per exemple:

  1. Incrementar les hores de treball dels equips de psiquiatria de carrer del centre Dar Chabab, que està en contacte amb els joves.
  2. Els menors i joves amb problemes d’abús de tòxics i/o mentals, un cop detectats al carrer, s’atendran a les unitats d’aguts de psiquiatria adolescent.
  3. Impulsar el diàleg entre actors d’arreu del territori i crear taules en què es tractin els joves migrants sols que acaben sense sostre.

Es revisarà, un per un, cada cas

En tot plegat, doncs, hi participaran els cossos de seguretat, els educadors de carrer del consistori i els equips d’intervenció en salut mental dels ens municipals. D’altra banda, la DGAIA ha convocat de nou la gestora de casos ─on hi ha altres administracions, els Mossos d’Esquadra i el Consorci de Serveis Socials─ per revisar un per un els menors o joves que es trobin al carrer i detectar les realitats més complexes (especialment aquelles en què hi ha problemes de salut mental o addiccions pel mig).

Més joves majors d’edat al ras

La Generalitat afirma que, en les reunions periòdiques que es mantenen amb l’Ajuntament per abordar aquesta problemàtica, s’ha detectat “un increment notable de joves majors d’edat” que no tenen llar i que ni tant sols han passat pel sistema de protecció català. La DGAIA ha demanat al consistori i al Consorci de Serveis Socials que activi més recursos per treure’ls del carrer.