Refugiats sirians a Catalunya denuncien problemes burocràtics

Una família de refugiats sirians que s'han instal·lat al Baix Penedès, a casa d'una família de Barcelona que els ha ajudat a tirar endavant, denuncia que a Espanya s'han trobat amb nombroses barreres burocràtiques. Tenen set fills i van arribar sense estalvis perquè van haver de pagar molts diners a la frontera amb Jordània.

La família del Mansour vivia a Tafas, una població siriana propera a la frontera amb Jordània. Al cap de dos anys de guerra al seu país, van decidir marxar, ja que els bombardejos eren constants i els tenien a tocar de casa seva. Van marxar de nit, amb cotxe i sense llums perquè no els veiessin. Finalment, van arribar a la frontera de Síria amb Jordània, on van haver de pagar molts diners, gairebé tots els seus estalvis, i des d'allà van viatjar amb avió fins a Barcelona a buscar refugi.

A Síria, en Mansour Al Nator era guia turístic, intèrpret i treballava per a l'ambaixada espanyola a Damasc. Sovint viatjava a Espanya i a Síria rebia molts turistes a casa seva. Allà va conèixer la Maria Rosario Úcar, advocada i veïna de Barcelona. Es van fer amics i van mantenir contacte. En la seva arribada a Barcelona, el 7 de setembre de 2014, la Rosario no va tenir dubtes a acollir en Mansour i la seva família a una segona residència del Vendrell, al Baix Penedès.

Ara fa un any i mig que la família de refugiats viuen en aquesta casa. Ensenyament, de seguida, va escolaritzar els set fills, tres al Vendrell i quatre a Coma-ruga i, mentrestant, en Mansour continua buscant feina. Denuncia que "hem vingut de Síria i aquí hem xocat amb coses que no imaginàvem d'un país europeu". Explica que al cap d'un temps de viure al Vendrell, l'ONG ACCEM, dedicada a l'atenció als refugiats, els va oferir refugi en un centre de Sevilla: dues habitacions per a nou persones i només per sis mesos. "Sense saber quin tipus de plaça era, li vaig dir que ho ajornés perquè els nens estaven escolaritzats i era difícil traslladar-nos a Sevilla", explica Mansour, que, a més, remarca que l'ajuda era per sis mesos: "Trencar la vida escolar de set nens, començar de nou perquè ens donin menjar durant sis mesos i després a buscar-se la vida. Em sembla que aquest no és el camí adequat."

La Maria Rosario Úcar, que és qui acull la família a casa seva, és advocada i els està ajudant força a aconseguir tots els tràmits: "L’Administració ha dit que com que aquests senyors ja tenen casa i se’ls havia enviat a Sevilla i no van voler-hi anar, els nega les ajudes i ara estem en un procés de contenciós administratiu." A més, explica, també els han denegat l'ajuda per fill a càrrec, que són uns 25 euros al mes.

Amb tot plegat, la família del Mansour veu poques possibilitats de poder viure tranquils a Espanya. Diuen que "és igual que truquis a Presidència del Govern, a Barcelona Ciutat Refugi... Tots hi són per l'ajuda als refugiats però ningú no fa res", asseguren. Per això, en Mansour fa una crida perquè l'ajudin a trobar feina i es pregunta: "Com es pot sobreviure amb nou persones en aquest país sense feina, sense ajudes, sense lloc? Doncs em sembla que això és molt difícil en el nostre cas. I ja fa 18 mesos que estem així i no sabem quin futur ens espera."