Sant Gervasi, bressol de la medicina psiquiàtrica

On ara hi ha la plaça de la Ciència i l'edifici més nou del CosmoCaixa abans hi havia el manicomi de la Nova Betlem. Es va construir el 1873 i, en aquella època, era un centre envoltat de bosc, jardins i vinyes i, sobretot, allunyat de la ciutat. Per tant, era un molt bon lloc perquè els malalts mentals hi trobessin la tranquil·litat i les condicions d'higiene que necessitaven. Però, a més, la Nova Betlem va ser important en la història de la medicina per iniciar un canvi transcendental en el tractament dels malalts mentals: els va tornar la dignitat i, sobretot, l'esperança de la recuperació.

El manicomi de la Nova Betlem consolida i fomenta la psiquiatria com a disciplina mèdica a Catalunya”, afirma contundent Alfons Zarzoso, conservador del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya. En aquest centre es van fer els primers cursos sobre psiquiatria, quan encara no es considerava una disciplina mèdica i no s'impartia a la universitat. Va ser el doctor Gine i Partagàs qui va introduir aquestes novetats tan importants. També hi va fer els primers congressos sobre el tema i, fins i tot, va crear la primera publicació de divulgació del coneixement científic psiquiàtric, la 'Revista frenopática barcelonesa'.

Però el més important és que la creació d'aquest centre va suposar la introducció de nous tractaments i va dignificar el malalt mental. “La idea era abandonar la consideració negativa de l'espai com a dipòsit de bojos perillosos i convertir-lo en un lloc en el qual la consideració fonamental és la de guariment, és a dir, aquí hi ha unes persones que tenen uns problemes de caràcter mèdic i nosaltres hi intervenim amb la intenció de guarir-los, de tornar-los un altre cop a la societat”, aclareix Zarzoso.

L'edifici de la Nova Betlem estava dividit en diverses seccions. Els malalts estaven separats per sexes i, també, per la gravetat de la malaltia: tranquils, agitats i furiosos. Però, a més, també es dividien en classes socials depenent del poder adquisitiu de les famílies: “Per poder ingressar-hi, els malalts de tercera classe havien de pagar 18 duros al mes , cosa que en aquella època era extremadament cara i inassequible per a les classes populars”, explica l'expert en història de la medicina. La Nova Betlem era, per tant, un centre privat destinat només a la burgesia més adinerada.

El doctor Giné va morir el 1903 i, a partir de llavors, el centre va iniciar la seva decadència i es va tancar el 1943. Llavors es va convertir en un reformatori femení i les monges que se'n feien càrrec hi van construir al costat una església circular. El 1998 La Caixa va adquirir tot el conjunt i va enderrocar la Nova Betlem per construir-hi una ampliació moderna a l'edifici principal del museu, de Josep Domènech.