La conservació del roure martinenc de l’Escola Lexia va obligar a modificar un pla urbanístic

La singularitat del roure martinenc que hi ha al pati de l'Escola Lexia va evitar que als anys 90 el centre resultés afectat per un pla urbanístic i desaparegués. Es tracta de l'únic roure martinenc de la ciutat, inclòs al 'Catàleg d'arbres d'interès local'. Per salvar-lo es va desviar l'avinguda que havia de passar pels terrenys de l'escola.

El roure, que és al pati del darrere de l’Escola Lexia, fa 15 metres d’alçària i 26 metres de copa i data aproximadament de 1904. Són aquestes característiques singulars de l'arbre el que va permetre salvar el centre. El pati s’havia de convertir en una via urbana, la continuació de l’avinguda d’Esteve Terradas, que enllaçaria amb la ronda de Dalt, però el projecte es va haver de modificar per esquivar l'arbre. Els nous plànols van dibuixar una corba a l’avinguda per mantenir-lo en peu i aquest canvi va evitar que els terrenys de l'escola fossin expropiats.

Tot plegat ha fet que aquest roure martinenc, que està inclòs dins del ‘Catàleg d’arbres d’interès local’, s’hagi convertit en un símbol per a aquest centre per a nois amb necessitats educatives. Els alumnes es fan fotografies al tronc o s'hi abracen quan entren al centre per primera vegada, i també s’ha convertit en un espai on reflexionar i pensar.