Alumnes, professorat i PAS, contra la proposta de reestructuració de la Universitat de Barcelona

Els diferents col·lectius que conformen la Coordinadora UB han expressat el rebuig a la reestructuració acadèmica proposada pel rector, Dídac Ramírez, que suposarà la reducció del nombre de facultats i departaments. Segons han assegurat, la reestructuració es planteja de forma precipitada, no presenta cap garantia de millora en l'educació i comportarà la pèrdua de llocs de treball.

El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, va anunciar al febrer que la universitat reduiria el nombre de facultats i centres, així com el de departaments. Una reforma que, segons el rector, ha de servir per "modernitzar la UB".

Els col·lectius de la Coordinadora UB, formada per alumnes, professors associats i permanents, lectors i personal d'administració i serveis (PAS), han qüestionat la reestructuració proposada per Dídac Ramírez "tant pel procediment com pel contingut". José Díez, representant del professorat permanent, ha explicat que "es vol aprovar la reestructuració a corre-cuita i sense discutir-la", i ha explicat que no es pot demostrar que concentrar facultats —i per tant, augmentar el nombre d'alumnes per centre— desemboqui en una millora en la qualitat de l'educació.

Des del PAS expressen la convicció que la reestructuració pot suposar l'externalització d'alguns serveis, i afirmen que es perdran llocs de treball, una circumstància que es repeteix també a l'àmbit del professorat. De fet, segons afirma Aïda Sánchez de Serdio, lectora de la UB fins el curs passat, la universitat "no ha anunciat cap pla de retenció de talent" per als professors i investigadors que acaben contracte aquest any.

Els professors associats han aprofitat per denunciar que la Universitat de Barcelona és la que té un percentatge més alt d'associats, i que fa servir aquesta figura "per contractar mà d'obra barata". De fet, segons Jaume Sastre, professor associat de la Facultat de Filosofia, la UB és la universitat amb els salaris més baixos per a aquest col·lectiu.

Pel que fa als alumnes, Andrés Millàn, estudiant d'història, ha remarcat la dificultat que els alumnes tenen "a l'hora d'accedir i mantenir-se a la universitat" pel preu dels crèdits, i ha criticat que la universitat es planteja cada cop més com "una empresa que cerca el benefici econòmic" més que no pas la vocació de servei públic.