La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona fa 250 anys

El 18 de gener de 1764 es va constituir la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Des de llavors, la institució ha impulsat la recerca i la divulgació científica. Des de l'Observatori Fabra, s'han fet descobriments astronòmics i es registren dades meteorològiques des de fa un segle. El rellotge de la façana de la seu de la Rambla era l'únic que marcava l'hora oficial a Barcelona.

La seu central de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és l'edifici modernista que l'arquitecte i acadèmic Josep Domènech i Estapà va construir al número 126 de la Rambla. Als baixos hi ha el Teatre Poliorama, però a les plantes superiors, a més de les sales d'estudi i de reunions exquisidament decorades, l'arxiu i la biblioteca de l'Acadèmia atresoren un fons de prop de 150.000 volums. S'hi pot trobar des del rebut de les 500 pessetes que es van pagar a Albert Einstein per fer una conferència a Barcelona fins a manuals de física del segle XVIII o reculls botànics de totes les èpoques i d'arreu del món. A les sales principals s'exposen la col·lecció de rellotges, tota mena d'instruments antics de mesura i el daguerreotip amb què es va fer, el 1839 a Pla de Palau, la primera fotografia a Espanya.

L'altre enclavament emblemàtic d'aquesta Acadèmia és l'Observatori Fabra. Es va construir el 1904 gràcies al llegat de Camil Fabra i Fontanils. S'hi va traslladar tota l'observació astronòmica, perquè a principis del segle XX la contaminació lumínica feia inviable continuar fent-la des de la Rambla. Des d'allà, l'astrònom Josep Comas i Solà, primer director de l'Observatori Fabra, va descobrir l'atmosfera de Tità, dos cometes i diversos asteroides, a un dels quals donà el nom de Barcelona. La RACAB també disposa actualment d'un telescopi al Montsec i una estació sismològica al Montseny.

Un any d'aniversari

Aquest 250è aniversari es commemorarà durant tot aquest any amb un programa d'actes que tindrà el seu moment més àlgid del 6 al 9 de maig: el professor William F. van Altena, de la Universitat de Yale, pronunciarà una conferència al Saló de Cent de l'Ajuntament sobre la tasca de l'Observatori Fabra; el premi Nobel de física de 2007, Albert Fert, parlarà d'exemples de la connexió entre la recerca fonamental i les innovacions; s'inaugurarà l'exposició "250 anys interaccionant amb la societat", que és el lema d'aquest aniversari, seguida d'un recital de viola de gamba de Jordi Savall, i es farà una visita institucional a l'Observatori Fabra.

Al juny es commemoraran els 100 anys de la sèrie ininterrompuda de dades meteorològiques de l'Observatori Fabra, que es van començar a registrar l'agost de 1913. I al llarg de tot l'any, estudiosos de totes les seccions de l'Acadèmia faran conferències sobre les seves especialitats a la seu de la Rambla i a centres cívics dels districtes de Barcelona i de poblacions de tot Catalunya. Actualment, la RACAB compta amb 77 acadèmics membres, dividits en set seccions: Matemàtiques i Astronomia, Física, Química, Ciències de la Terra, Biologia, Tecnologia i Arts.

El programa del 250è aniversari es va presentar dijous passat en un acte que va cloure el conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó. El conseller, que presideix el Consell Interacadèmic, va aprofitar la intervenció per anunciar la creació de l'Assemblea de Catalunya. Segons va dir Gordó, aquest nou ens ha de servir de reforç a la tasca de cadascuna de les acadèmies, ampliant la col·laboració entre elles d'acord amb tot el que ja tenen en comú.