“Quan em pregunten d’on soc, em costa respondre perquè no em sento de cap país”

Joves de famílies immigrades del Raval parlen sobre integració i les conseqüències de l’atemptat de la Rambla

En molts casos han nascut aquí, però sovint han de donar explicacions del seu origen. Són l'anomenada "segona generació" - o fins i tot tercera -, fills i filles d'immigrants que van instal·lar-se a Barcelona. Tot i créixer aquí i anar a l'escola o a l'institut, reconeixen que hi ha "una mica de conflicte" a l'hora de definir la seva identitat. Després dels atemptats del 17-A se senten més observats que mai i, en especial els musulmans, troben que sempre s'han de "justificar per les coses dolentes que fan altres".

El Waqar, el Michael , el Mahfuz i el Bon Jovi tenen entre 15 i 23 anys i són usuaris del TEB, un espai de participació i de projectes de transformació social que treballa amb joves del Raval. Les seves famílies són del Pakistan, del Marroc, Bangladesh i les Filipines, quatre nacionalitats que estan representades al barri com en cap altre lloc de Barcelona. Tot i admetre que viuen "en un barri especial" per aquesta diversitat d'orígens, també expliquen que a vegades no s'han sentit acceptats: "Quan era petit deia que era espanyol i pakistanès i sempre em deien que jo no era d'aquí", explica el Waqar, que va néixer a Barcelona. El Bon Jovi, arribat des de les Filipines el 2003, discrepa i creu que "la gent catalana és molt oberta, aquí et sents com a casa".

Sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, responen que les reaccions dels dies posteriors no són noves: "sempre hem de justificar-nos per les coses dolentes que fan els altres", diu el Waqar, que és musulmà. I explica que, a l'escola o a l'institut, són habituals entre companys bromes sobre la seva vinculació amb el terrorisme. El Mahfuz puntualitza que "no és que et molesti, però sí que és insultant o irritant; una cosa és que t'ho digui el company que s'asseu al teu costat i una altra que t'ho digui un que gairebé ni et coneix".