Proposen un codi d’autoregulació per a les associacions cannàbiques

La Federació d'Associacions Cannàbiques Autoregulades de Catalunya (FedCAC) ha presentat aquest dimarts un codi de bones pràctiques per regular un sector que denuncien que es troba en un buit legal. El document concreta des dels requisits per ser soci d'aquestes entitats, fins als límits de producció i consum o la gestió administrativa i financera d'aquestes associacions.

La proposta arriba després que el Congrés dels Diputats va desestimar el 12 de març una iniciativa d'Esquerra Republicana de Catalunya per legalitzar la marihuana. Vista la manca de regulació, la FedCAC ha impulsat un document que serà d'obligat compliment per a totes les entitats que en formin part. Les 18 associacions cannàbiques que la integren, amb 48.500 socis, hauran de passar una revisió anual per tal de rebre un certificat de bones pràctiques.

Des de la FedCAC, a més, han posat el document a mans de les diverses formacions polítiques perquè serveixi "com a punt de partida" per regular el sector. Pel president de la federació, Luis Ignacio Ruiz, la creació d'aquest codi era necessària perquè les associacions es troben en una situació al·legal i, fins ara, cadascuna es regulava "a partir de sentències judicials i de l'experiència pròpia". Ruiz remarca que amb aquest document s'homogeneïtza una tasca que "depèn de com s'interpreti és legal o il·legal, i per tant has de prendre mesures perquè quedi claríssim que ho estàs fent bé". L'objectiu, diu, és "demostrar transparència".

Límits al consum

El primer que regula el manual de bones pràctiques és l'acceptació de nous socis. Els sol·licitants han de ser majors d'edat i presentar-s'hi acompanyats d'algú que ja en sigui membre. En el moment de formalitzar la inscripció, a més, han d'especificar el tipus de consum que en faran, és a dir, d'una banda, acreditar que és per a ús individual i, de l'altra, especificar-ne la quantitat mensual i determinar si és per a finalitats terapèutiques.

Per evitar-ne usos abusius, el codi estableix límits al consum, que serà d'un màxim de 100 grams mensuals i 10 grams diaris. I per controlar-ne la qualitat, s'estableix que els cultius hauran de ser peritats per un enginyer agrònom. Es tracta, en tots els casos, d'associacions d'autoconsum, és a dir, d'entitats que produeixen cànnabis per al consum exclusiu dels socis i que, per tant, no poden generar excedents de producció i han de tenir un registre de amb el nom dels usuaris i les quantitats dispensades.

En aquesta mateixa línia, les entitats hauran d'impulsar programes de reducció de riscos estructurats en tres àmbits diferents: prevenció per a menors de 18 anys, minimització dels riscos i danys derivats del consum habitual i programes per reduir-ne el consum o bé abandonar-lo del tot.