Projecte Orenetes: una iniciativa de ciència ciutadana de més de 10 anys d’història

Les orenetes són un gran indicador ambiental i està totalment prohibit tocar o llevar-ne els nius dels edificis

Abel Julien, ornitòleg i divulgador de l'Institut Català d'Ornitologia, ha parlat de la importància d'aquesta au tan habitual a les grans ciutats i pobles de Catalunya i de la necessitat de respectar-la i seguir-ne l'evolució al llarg dels anys.

Què es el projecte Orenetes?

Es tracta d'una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia -iniciada ara fa més de 10 anys- d'estudi dels ocells i el medi urbà basada en la participació ciutadana i en el seguiment dels nius d'oreneta cuablanca ("Delichon urbicum") dels pobles i ciutats de Catalunya, les Balears i el País Valencià.

L'oreneta cuablanca és un ocell ideal per estudiar perquè cria a gairebé tots els pobles i ciutats, té el costum de nidificar a les façanes, és fàcil d'identificar, desperta simpatia i és un excel·lent indicador ambiental.

El projecte permet sensibilitzar la ciutadania de la vàlua del patrimoni natural del seu entorn més proper i permet conèixer l'estat actual de la població d'oreneta cuablanca i la seva evolució en el temps.

Abel Julien, ornitòleg i divulgador de l'Institut Català d'Ornitologia ha explicat a 'El matí de Barcelona', de betevé, que el projecte segueix una metodologia de cens senzilla però molt estricta en la qual es compten els nius d'orenetes en zones determinades. Es censen uns 25.000 nius d'orenetes anualment a Catalunya i el projecte compta amb la col·laboració de moltes escoles, associacions o esplais perquè suposa una bona oportunitat per aprendre la metodologia científica i inculcar amor cap a la natura.

L'oreneta cuablanca i altres ocells urbans

Julien  ha explicat que l'oreneta que més veiem a pobles i a les ciutats és l'oreneta cuablanca, que es caracteritza per tenir  els nius als edificis. L'oreneta comuna, en canvi, viu en zones més rurals i agrícoles i sol fer el niu en llocs com coberts o graners.

L'oreneta cuablanca és de color negrós però té el carpó blanc, mentre que l'oreneta vulgar té la cua molt més llarga i enforquillada. A banda d'aquests dos ocells emblemàtics, cal destacar també la presència habitual en zones urbanes dels falciots. A Barcelona  aquests darrers són freqüents  sobretot  a la zona de més ciment com a l'Eixample. Els falciots són negres, tenen les ales arquejades i volen molt de pressa i amb una precisió extremada. Els falciots s'alimenten d'insectes voladors -també les orenetes- i volen gairebé de forma ininterrompuda, tan sols toquen terra en el moment de la cria. Les orenetes, en canvi, sí que s'aturen per reposar i es fan visibles sovint reposant damunt del cablejat elèctric.

La migració de les orenetes: un viatge llarg i perillós 

Les orenetes són ocells migradors transaharians. Crien a Europa i quan arriba el fred migren cap al sud a causa la manca d'aliment (insectes voladors). En aquest moment comencen a congregar-se en zones concretes com per exemple el Delta de l'Ebre, on se'n poden arribar a concentrar fins a un milió d'individus. Posteriorment inicien un llarg viatge cap a l'Àfrica subsahariana, tot creuant el desert de Sàhara, i s'estableixen en a països com Níger, Nigèria, la Costa d'Ivori, fins i tot Botswuana. Les orenetes passen l'hinvern en aquesta zona de l'Àfrica occidental i a la primavera tornen cap a Europa.

Són migradors diürns. Abans de marxar s'alimenten molt per acumular greix que els permeti superar el llarg viatge. Malauradament molts exemplars acaben morint durant la migració bé sigui perquè se'ls acaba el "combustible" durant el vol -mentre creuen el Mediterrani o el desert del Sàhara-, o bé perquè són depredats. Es tracta, en definitiva, d'un viatge dur i llarg.

Oreneta vulgar. Autor: I.Malene

La importància dels nius de les pobles i ciutats

L'oreneta és una espècie monògama (viu en parelles) i colonial. Normalment pon de tres a cinc ous generalment blancs i tant el mascle com la femella incuben els ous. Els polls són alimentats per ambdós progenitors, però més per la femella que pel mascle. El niu és de fang, esfèric, i totalment tancat llevat d'una petita obertura a la part superior d'uns 2-3 cm de diàmetre. Els nius es troben en nuclis urbans, a les façanes dels edificis o bé en cingleres i penya-segats en zones de muntanya.

Julien ha recordat la prohibició de tocar qualsevol niu d'oreneta, també quan no estan ocupats durant els mesos freds. En cas que s'hagin de fer obres i sigui imprescindible tocar els nius és necessari, abans, trucar als agents rurals per buscar alguna solució o alternativa.

L'ornitòleg ha fet esment en la importància de les orenetes pel fet que s'alimenten d'insectes i contribueixen a controlar enormement la població d'insectes voladors, com els mosquits. Si no hi hagués orenetes la població de mosquit podria arribar a ser de fins a 10 vegades més.

A continuació podeu escoltar l'entrevista sencera a Abel Julien a 'El matí de Barcelona', de betevé: