“Prohibit al pas” reflexiona sobre els límits i les barreres que ens rodegen

L’exposició fotogràfica de José Antonio Millán a Las Cosas de Martínez mostra l’estètica que desprenen llances, punxes i vidres trencats

Fascinat pels límits que existeixen al món, José Antonio Millán mostra en fotografies dos tipus de barreres físiques que trobem a les ciutats: les punxes i els vidres. A vegades ens passen més desapercebudes, però són atractives per l'estètica, a més de la violència i fredor que representen.

"Prohibit al pas" és un assaig de fotografies de José Antonio Millán sobre els límits i barreres que ens rodegen. Són imatges fetes al llarg dels anys a Barcelona, però aquesta és la primera vegada que les imprimeix en paper i en fa una exposició, convidat pels galeristes de Las Cosas de Martínez.

En una primera sèrie, que ell anomena "Benvingudes", hi ha tàpies, tanques i murs coronats per vidres trencats. L'altra sèrie, que titula "La ciutat eriçada", són retrats de les punxes i llances que separen o impedeixen l'accés a finques urbanes. A Barcelona n'hi ha moltes de modernistes. "És com si la ciutat estigués convivint amb una amenaça punyent, encara que després la gent s'hi ha acostumat i un pot trobar casos com el que tinc a l'exposició (que es podrà veure fins al 5 de juny), en què han fet servir un reixat amb punxes per estendre la roba”, explica Millán.

Hi ha un tercer apartat més breu que l'autor anomena "Benvinguts (o no) només membres". Es tracta d'un petit recull de fotografies de símbols fàl·lics, que considera restes icòniques de les èpoques romanes i gregues, en què eren un culte, i que ara segueixen presents a les ciutats.

Millán no es considera un fotògraf, sinó algú a qui li agrada passejar-se fent fotos, tot i que té alguns reportatges publicats en mitjans. És un apassionat pels límits que existeixen al nostre món i ja fa uns anys va fer uns treballs dels murs de pedra seca de l'Alt Empordà.