Els professionals de l’atenció primària es rebel·len per una sanitat pública de qualitat

Una vintena de centres d’atenció primària (CAP) s’han adherit a un manifest per demanar al govern català que reverteixi els efectes de les retallades

El personal sanitari torna a alçar la veu contra els efectes de les retallades, que encara duren després de set anys. En aquesta ocasió, els protagonistes són els centres d'atenció primària (CAP), que denuncien la sobrecàrrega de feina entre el personal sanitari i el deteriorament del servei. A través d'un manifest que ja han signat una vintena de centres i que presentaran a l'Institut de la Salut, exigeixen mesures per revertir les retallades.

Amb el nom de "La necessària rebel·lió dels metges", el manifest ha posat en comú les queixes del personal sanitari en diferents centres d'atenció primària. Fins ara, l'han signat 22 equipaments, entre els quals hi ha el CAP Manso i el de Sant Martí de Provençals, que denuncien la sobrecàrrega de feina que pateixen diàriament. Miquel Gardeñe, metge de família al CAP de Sant Martí, ho atribueix al fet que la quantitat de pacients no para de créixer però el personal és el mateix: "No es cobreixen les baixes ni les vacances", afegeix.

La "rebel·lió", com anomenen la protesta, va néixer amb l'equip sanitari del centre de Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat. Francisco Alguacil, un dels metges impulsors de la iniciativa, explica que la idea va néixer després de veure que la pressió assistencial no parava de créixer.

Arran d'aquesta situació, els signants del manifest s'han reunit per primera vegada per organitzar-se i continuar amb la mobilització. De moment, volen presentar el manifest a l'Institut Català de la Salut per reclamar que es reverteixin les retallades.

Des del Departament de Salut entenen les queixes dels professionals sanitaris, però asseguren que en els pressupostos del 2017 s'han revertit un 37 % de les retallades. A més, han anunciat que durant aquest any s'establirà un nou sistema de finançament als CAP que distribuirà més recursos als 180 centres primaris més desfavorits.