Els veïns de Pere IV proposen donar-hi continuïtat i reorientar el 22@ a l’economia social

Després d'un any de treball, la taula veïnal de l'Eix Pere IV ha presentat 20 propostes per a la rehabilitació d'aquest carrer, que travessa quatre barris, tot recuperant-ne el patrimoni industrial i destinant-lo a nous usos d'economia social i cooperativa. Els veïns també reivindiquen la continuïtat de l'eix amb un doble carril bus i un per a bicicletes que el recorrin de punta a punta.

Aquest dissabte s'han presentat a Can Ricart les conclusions de la taula veïnal de l'Eix Pere IV. Durant un any, prop del 2 % de la població del Poblenou ha donat idees en aquest procés participatiu: més de 1.300 van respondre a una enquesta veïnal i 111 van participar en diversos grup de debat. A la fase final, 220 persones en línia i 62 de forma presencial han validat les 20 propostes de l'Eix Pere IV que ara es presentaran a l'Ajuntament.

La taula reclama recuperar el patrimoni industrial i el seu valor històric. Proposa incentivar, penalitzar o expropiar per tal de rehabilitar i preservar els edificis històrics que estan degradant-se en mans de titularitat privada. A la vegada,  demana recuperar edificis emblemàtics, com Can Ricart, La Escocessa o Ca l'Illa, per a usos per al barri. També proposa donar a conèixer aquest patrimoni industrial a través de plafons informatius a cada edifici. Segons Albert Martín, portaveu de la taula Eix Pere IV, "les propostes que han sorgit dels veïns demanen una orientació diametralment oposada a la planificació urbanística del 22@".

Recuperar la continuïtat de l'Eix Pere IV

Pel que fa a la mobilitat, demanen garantir la continuïtat de l'eix, que s'ha vist trencada pel Parc Central i la nova superilla del Poblenou. Volen un doble carril per l'autobús i un carril bici que recorrin tot el carrer de Pere IV en línia recta (3,5 km), sense desviar-se per la superilla. De fet, les superilles són agrupacions de nou illes de la trama urbana de Cerdà i aquests veïns justament reivindiquen les trames urbanes singulars que s'articulen al voltant del carrer de Pere IV.

Per tant, segons els resultats d'aquest debat veïnal, el trànsit del carrer de Pere IV no s'hauria de desviar en arribar a la Diagonal i el Parc Central, sinó que hauria de seguir recte. Per preservar l'espai de calma que ara es respira dins d'aquest parc, s'hi integraria el tram del carrer de Cristóbal de Moura per on ara es desvien els cotxes fins a Bac de Roda. Es tracta de tornar a unir els veïnats d'una i altra banda, perquè trencar la continuïtat de l'eix ha contribuït —diuen— a la degradació de la part més propera al Besòs. Els veïns també defensen millorar el pas de vianants en la travessia amb l'avinguda Diagonal i la connexió del Parc del Centre amb Can Ricart.

Un dels altres punts forts de la proposta és la creació d'un Pla d'usos específic per l'eix Pere IV, per tal d'impulsar un teixit comercial de proximitat que contraresti la proliferació d'activitats relacionades amb el turisme. També defensen la modificació d'usos urbanístics al 22@, per promoure altres activitats i afavorir-hi així l'economia cooperativa, social i solidària. Per tot això, des de la taula veïnal reclamen que l'Ajuntament ofereixi bonificacions fiscals tant per al comerç de proximitat com per a cooperatives i projectes socials que s'instal·lin a la zona.

Els veïns reclamen recuperar els 400 espais en desús que hi ha al llarg de l'eix, sobretot en els extrems. Per això, també volen bonificacions fiscals per als propietaris que cedeixin els seus espais en desús a projectes d'economia social o iniciatives veïnals, com ara horts urbans. En tot aquest procés, defensen que s'ha d'incloure les necessitats dels col·lectius més desafavorits, especialment els immigrants que des de fa temps utilitzen aquests espais en desús com a lloc de treball.

Finalment, la taula veïnal reclama habitatge públic per al jovent del barri i la construcció d'equipaments i zones verdes per cobrir les necessitats bàsiques com són la salut, l'educació o el lleure del veïnat. Per Martín, aquestes 20 propostes comporten "pensar el barri i la ciutat des de les necessitats del veïnat i del canvi d'orientació de l'economia cap a una forma més cooperativa i col·laborativa".