Els Castellers del Poble Sec i la Jove de Barcelona impulsen un pla de gènere

La tertúlia del ‘Fem castells’ analitza el paper de la dona a les colles castelleres

Els castells són una tradició amb més de 200 anys d'història, però la incorporació de la dona es produeix de manera gradual fa poc més de 30 anys. Dues colles barcelonines, els Castellers del Poble Sec i la Jove de Barcelona, lideren ara la creació d'un pla de gènere casteller. L'objectiu és el de construir relacions en base a la igualtat i el respecte amb actituds no discriminatòries.


La Marta Boldú i l'Ariadna Peiró són dues castelleres de la Jove de Barcelona i del Poble Sec. Pertanyen a les comissions d'acció positiva i de protocol de les seves respectives colles. Aquestes dues agrupacions barcelonines són les pioneres del nou pla de gènere casteller, que aquesta setmana va presentar les seves línies mestres a l'Antiga Fàbrica Damm, en un acte impulsat per l'Ara Castells.

Peiró explica que els Castellers del Poble Sec van ser els primers que van començar a treballar per tenir un pla d'igualtat. "Fa tres anys ens vam adherir a un protocol contra les agressions masclistes durant la Festa Major". Tot i això van constatar que calia un pla per contrarestar les situacions de discriminació que es poden produir la resta de l'any.  Des de la Jove de Barcelona van veure que els Castellers del Poble Sec portaven feina feta i van voler fer pinya. "Vivim en una societat patriarcal i els castells no en som aliens", assegura Boldú. I afegeix: "Al món casteller s'invisibilitzen tot un seguit de problemàtiques perquè ens fan nosa. És important posar diàleg a la colla i dir som aquí. Ara el prioritari és la modificació del règim intern de la colla i la creació del protocol".

"Feminitzar" les colles

La Bea Jiménez va ser cap de colla  dels Castellers de la Sagrada Família fins fa un any i mig i constata que les colles nascudes a partir dels anys 90 han sabut integrar més la dona. "El que no podem exigir ara és un canvi radical. Està clar que és una tradició de més 200 anys creada pels homes en el que només fa 30 anys que hi participem, en aquest sentit a la zona tradicional ho tenen més difícil".  Jiménez creu que homes i dones s'han de complementar a l'interior d'una colla i es pregunta per què hi ha tan poques candidates a dirigir l'equip tècnic: "He estat cap de colla i he tingut vots en contra a l'assemblea i m'ha vingut la gent i no m'ha dit que he tingut vots en contra per ser dona. No els ha convençut el pla o la persona".  La Marta Boldú creu que el baix nombre de noies que són caps de colla és un indicador que alguna cosa no va bé. "Perquè una dona estigui al capdavant, ha de ser una tia potentíssima, que ha de donar 14.000 voltes a tots els homes. Tots pensem inconscientment que el cap de colla ha de ser un home", diu.

Com la Bea Jiménez, en Marcel Serra va ser també cap de colla, en aquests cas dels Castellers de Sant Cugat. Coincideix amb Jiménez que a les colles de nova creació, la integració és un fet, però demana feminitzar les colles: "Cal aconseguir representació de dones a les tècniques, en càrrecs diversos, sense reproduir el biaix que agafin càrrecs de cura, com passa a la societat. Quantes caps de canalla, responsable de sanitat coneixeu? Perquè aquests càrrecs els agafen les dones pel mateix biaix de la societat. Són tasques que hem de valorar, però hem de traslladar les dones cap a altres càrrecs on han tingut menys accés".

Castells de dones i visibilitat

Sobre els castells íntegrament fets per dones, l'opinió dels tertulians és diferent. Boldú els defensa "quan me'ls critiquen". La castellera de la Jove de Barcelona creu que serveixen per visibilitzar realitats, que sense els homes també es poden fer les coses. Serra creu que són apropiats per veure el potencial de les dones. "Als gausacs hem descarregat un 2d8f amb peus de primeres mans a sobre de dones o un 3d9f amb segons tapats dones".  Jiménez no és partidària dels castells femenins. "Al final es tracta de veure persones amb qualitats, més enllà de si són homes o dones", diu.