Les millors patates braves de Barcelona, en un blog

El creador de 'BravasBCN.com' no és cap professional de la cuina ni de la crítica gastronòmica, però coneix com ningú les patates braves que se serveixen als bars i restaurants de Barcelona, perquè les ha tastades. Es diu Eduard González i calcula que ha menjat braves en més de 200 establiments de la ciutat. De les que considera que valen la pena, en fa una ressenya en aquest blog, ara com ara la guia més completa i rigorosa que hi ha a la xarxa sobre patates braves en aquesta ciutat.

L'Eduard González és de Girona, però fa molts anys que volta per Barcelona. Actualment viu a la Barceloneta, un barri amb molts bars i restaurants que ell freqüenta per menjar-hi braves i també tota mena de tapes, a més de beure cerveses en companyia de nombrosos amics, molts vinculats al món de la música. Ell és químic ambiental i assegura que la passió gastronòmica no té cap vincle amb la seva professió, sinó més aviat amb tot el que fa quan surt de la feina. Llavors es mou per tots els barris i per tots els ambients: trepitja des de restaurants amb moltes forquilles fins a les tavernes més populars (on se sent més còmode), cercant sempre el bon menjar i el bon beure. Perquè, com ell diu, "mai no saps on et posaran la millor tapa".

D'aquest coneixement personal de la gastronomia popular de la ciutat neix el blog 'BravasBCN.com', González el va crear l'estiu de 2009, després de veure publicat a la revista 'Time Out' un reportatge sobre les 25 millors braves de Barcelona amb què ell no estava del tot d'acord. Aquesta crítica de la crítica la feia amb coneixement de causa, perquè havia tastat gairebé totes les braves que apareixien al reportatge. Llavors va decidir donar la seva pròpia visió del món de les patates braves, en un blog inaugurat el 8 de juliol de 2009 i que, des de llavors, acumula ja 115 crítiques publicades i més de 55.000 visites d'usuaris.

En principi, l'Eduard volia fer el blog bilingüe, en català i en castellà. A Blogspot, va reservar els subdominis bravasbcn i bravesbcn, però finalment va fer servir només el primer, perquè el nom en català -com a adreça d'Internet- induïa a ser llegit també en anglès com a "valents bcn". Després va comprar el domini bravasbcn.com i segurament això també l'ha ajudat a aconseguir que el blog aparegui com a primer resultat de la cerca "patatas bravas Barcelona" a Google. Alhora, va començar a escriure les crítiques en castellà i fins ara l'ha mantingut, sobretot tenint en compte que el blog té moltes visites d'arreu d'Espanya, sobretot de Madrid, el País Basc i Galícia. Acostumen a ser persones que tenen previst viatjar a Barcelona, però també n'hi ha que han contactat amb l'autor per convidar-lo a tastar patates braves a Madrid o a València. Són ciutats que ell també coneix, sobretot la primera perquè son pare és madrileny, però que no té intenció d'incloure en un blog anomenat Bravas BCN.

L'experiència gastronòmica

Seguint les pistes que li donen els seus amics i també alguns seguidors del blog, l'Eduard González recorre tots els bars de la ciutat amb la intenció de descobrir-ne els millors en braves. A més de comentar-les al blog, té situats els establiments sobre un mapa a Google Maps en què apareixen classificats per colors en funció de la valoració que els hi atorga. Allà es pot comprovar que hi ha patates braves bones i no tan bones per tot Barcelona. Les pitjors no hi apareixen, perquè l'Eduard entén el blog i el mapa com a eines per recomanar llocs, no per denunciar-los. Tanmateix, reconeix que, en la seva cerca de bones braves, també s'ha hagut d'empassar moltes patates congelades, refregides i amanides amb "ketchup" i una mica de picant per anomenar-les braves.

L'autor de 'BravasBCN.com' valora tots els aspectes de la tapa: la qualitat i la forma en què estan tallades les patates, el punt de fritura, la salsa o salses que hi donen personalitat (té predilecció per les combinacions de dues salses), la quantitat, el preu i l'oferta general del local que serveix les braves. Partint d'aquests criteris, elabora i manté actualitzat el "top-15" de les patates braves de Barcelona, on hi ha variacions i incorporacions, però sempre es mantenen en primer lloc les braves del Bar Tomàs, a Sarrià. L'Eduard el va descobrir fa més de vuit anys, gràcies a un amic que el va convidar a tastar les famoses braves. Llavors encara no ho eren tant. Ell és conscient que aquest bar és un lloc únic en un barri com Sarrià, de classe social alta, i que això segurament ha ajudat a fer-lo més conegut. A més, fa anys era molt barat i hi venien a dinar molts estudiants de la zona, que després en parlaven als seus barris. Però, sobretot, l'Eduard subscriu que les braves del Tomàs són excel·lents i assegura que encara no ha trobat cap altre bar que hagi aconseguit superar-les.

Veure menjar braves a l'Eduard pot ser tot un espectacle. "Jo faig molt de cirurgià", diu. Això vol dir que menja la patata sola i amb salsa, les salses una a una o barrejades, per comprovar l'efecte que fan en boca. De vegades ajunta diferents trossos de patata i d'altres, en canvi, els talla per la meitat. També explica que, els autèntics "professionals" de la patata brava, quan la mengen amb escuradents, en fan servir dos per composar cada bocada.

Del creador de 'BravasBCN.com'...

El de les patates braves no és l'únic blog que l'Eduard té penjat a la xarxa, però sí el més important. La seva passió per la gastronomia popular el va dur a obrir, l'any passat, PizzasBCN.com "amb el mateix esperit i filosofia" que 'BravasBCN', però buscant les bones bases, els bons forns i els millors ingredients que es poden posar a sobre d'una pizza. Diu que n'ha fotografiat unes quantes, però de moment només hi ha publicada una crítica. L'Eduard té aquest blog més aviat "aparcat" perquè no té temps de mantenir-lo actualitzat i, sobretot, de tastar tantes pizzes com braves!

L'altre blog que apareix al perfil de l'Eduard González a Blogspot és Edu Dili Dili. Allà mateix s'explica l'origen d'aquest nom, que és també el del seu perfil a Twitter. L'objectiu d'aquest blog, obert també l'any 2011, és un pur "divertimento": inventar paraules fusionant els noms d'artistes o grups de música amb els de diferents pobles, peixos, verdures, postres, supermercats... Per exemple, l'HospitaLed Zeppelin, LlaFrank Sinatra, Seitons Waits, tonyina Simone...