La rambla de Fabra i Puig es va inaugurar a finals del segle XIX

El passeig de Santa Eulàlia, la rambla de Fabra i Puig actual, es va construir als anys 70 del segle XIX amb l'objectiu de convertir-se en el primer espai de lleure per als veïns i per millorar la connexió entre el carrer de les Cases Noves i l'església de Santa Eulàlia.

Cap a 1870, l'Ajuntament de l'antic poble de Sant Andreu de Palomar va decidir obrir el primer passeig del municipi dedicat al lleure dels veïns. La nova rambla es va dissenyar per comunicar el carrer de les Cases Noves (un tram del carrer Gran de Sant Andreu actual) amb l'església de Santa Eulàlia, situada a l'antic barri de Santa Eulàlia (actualment el barri de Porta, del districte de Nou Barris). L'obra va obligar a expropiar alguns terrenys a quatre de les famílies propietàries dels camps, fàbriques i immobles que envoltaven la rambla de Fabra i Puig actual. Aquests terratinents eren Engràcia Batista Planas, Josep Maria Nadal i Vilardaga, Narcís Saladrigues i la família Fabra i Puig. Els més perjudicats van ser els hereus de Camil Fabra. La família, propietària de Can Fabra, va haver d'enderrocar algunes naus de la fàbrica que tenien en aquells terrenys i traslladar la torre de l'aigua que abastia la indústria uns 100 metres. En canvi, la família Nadal es va beneficiar del projecte, ja que gràcies a la nova planificació es van poder urbanitzar els terrenys que avui envolten la plaça de Nadal actual.

Inicialment, el passeig de Santa Eulàlia no estava empedrat i s'enfangava amb la pluja. Tot i això els andreuencs el feien servir per passejar els diumenges i muntar en bicicleta. A partir de 1880 s'hi van instal·lar bancs, s'hi van plantar arbres i s'hi van començar a col·locar les llambordes. També s'hi van començar a construir habitatges nous i, a la part més alta del passeig, s'hi van fer unes cases de planta baixa més un pis, conegudes com les cases dels anglesos, perquè tenien un jardí a la part del davant. Posteriorment, a la part central de la rambla s'hi van alçar algunes cases més senyorials que disposaven de grans patis a la part del darrere. I a mitjan segle XX s'hi van començar a edificar els primers blocs de pisos. El passeig va funcionar com a tal fins a 1969. Llavors, l'Ajuntament de Barcelona va decidir retirar la rambla i convertir-la en un carrer amb quatre vials de circulació. Els arbres es van talar i es va retirar tot el mobiliari urbà que hi havia.

La decisió va ser molt criticada pels veïns, però fins als anys 80 l'associació de veïns i altres entitats andreuenques no van començar a reclamar la restauració del passeig. Durant els anys següents, els veïns van encapçalar mobilitzacions i manifestacions fins que, a principis dels anys 90, l'Ajuntament va optar per reformar el carrer i construir de nou la rambla. La rambla de Fabra i Puig actual s'assembla molt al passeig de Santa Eulàlia, tot i que no és exactament igual.