Un pas més per a la desafectació de les cases del passatge de Santa Eulàlia

L’Ajuntament aprova la protecció de les casetes construïdes per la família de Ramon Casas

La desafectació de les cases del passatge de Santa Eulàlia, construïdes per la família del pintor modernista Ramon Casas, és cada cop més a prop. El juliol passat, el districte de Nou Barris va iniciar-ne el procés i ara el Ple de l'Ajuntament acaba de ratificar-ho. Només queda un darrer pas, el vistiplau de la Generalitat, perquè la desafectació sigui una realitat.

Des de l'any 1976 un pla urbanístic amenaça les 36 cases del passatge. La lluita dels veïns per salvar casa seva ha donat resultats finalment i han aconseguit que l'Ajuntament les conservi. Durant els 40 anys d'afectació dels habitatges, els veïns han intentat diversos cops que se suspengués el PGM que els afectava i els volia substituir per dos blocs de pisos i zona verda. “Ara fa 40 anys, el meu pare ja va lluitar perquè aquí desaparegués la desafectació i mai no ho va poder veure –explica Florián Montfort, un dels veïns afectats-.  Com que el passatge estava afectat sempre teníem un neguit a dins.”

Tot i que no en constava cap data d'execució, els veïns afrontaven diàriament els problemes d'aquesta afectació: no podien obtenir hipoteques i era complicat aconseguir permisos d'obres. A aquests problemes, s'hi sumava la voluntat dels veïns de romandre a les casetes de dues plantes amb un pati al davant i un altre al darrere. “Jo vaig comprar la casa ara fa un any i mig, quan estava afectat –explica José Antonio Liguero, un dels veïns dels passatge-.  Ara estic content que treguin l'afectació.”

Fa uns cinc anys, un dels veïns, Jordi Sànchez, va reprendre la campanya. Ho va fer primer investigant la història del passatge. Va ser aleshores quan va descobrir que les havia construït el nebot del pintor modernista Ramon Casas, Santiago Codina i Casas, i que de fet part del terreny pertanyia al mateix pintor i a la seva família. L'any 2012 els veïns van instal·lar una placa per recordar aquest fet. Van ser obra d'un arquitecte reconegut a l'època, Josep Maria Ros, que les va edificar amb estil britànic entre els anys 1928 i 1931. Tot plegat es va convertir en arguments forts per protegir les cases. Els veïns, a més, volien seguir l'exemple d'altres dos passatges propers, el de l'Esperança i el de l'Arquitecte Millàs, que van evitar plans urbanístics amb la catalogació de patrimoni.

El procés de desafectació de les cases es fa intercanviant la qualificació de zona verda del passatge de Santa Eulàlia per la plaça del Virrei Amat, que els mateixos veïns van proposar, en descobrir que no figurava com a tal. Amb la desafectació el passatge de Santa Eulàlia passarà a ser públic, però els veïns hauran de pagar-ne la urbanització.