Una part de l’arxiu personal d’Alícia de Larrocha es podrà consultar en línia

La filla de la pianista i dues documentalistes han estat treballant durant sis anys per catalogar un arxiu personal que disposa de 10.000 documents

Partitures, gravacions de concerts i entrevistes, fotografies, correspondència familiar i, fins i tot, el vestuari que Alícia de Larrocha va utilitzar al llarg de la seva vida integren part de l'arxiu personal que la pianista va deixar. En total, 10.000 articles que Alícia Torra de Larrocha, la seva filla, i dues documentalistes han estat catalogant durant sis anys. En breu, el 20 % de tot el material es podrà consultar al web dedicat a la pianista.

Alícia de Larrocha va començar a tocar el piano amb tres anys. Frank Marshall, deixeble d'Enric Granados, la va descobrir. Des de llavors, Marshall en va ser el mestre, i també des d'aquell moment, la seva família va guardar tot els objectes d'aquella pianista precoç.

Ara, el seu arxiu personal conté més de 10.000 documents, entre els quals podem trobar partitures, entrevistes, fotografies, tota la seva correspondència familiar i fins i tot el vestuari que va emprar al llarg de la seva vida. Tot es troba en el pis familiar de Sarrià on Alícia de Larrocha va viure des del 1976, ara residència de la seva filla, Alícia de Larrocha, qui s'encarrega de preservar i divulgar el llegat de la seva mare.

Des de fa sis anys la seva filla treballa amb dos documentalistes per catalogar tots els articles de l'arxiu.“El material ja estava molt ben ordenat”, apunta Elena Elia, documentalista de l'arxiu. “Una mostra de la diversitat de documents d'aquest arxiu relacionats entre si, per exemple, és la fotografia del primer concert, que va fer a l'Acadèmia Marshall l'any 1929, el vestit que duia, el programa de mà i les partitures que va utilitzar”, comenta la documentalista Maria Ferrer. L'Elena i la Maria es dediquen a descriure i digitalitzar cadascun dels articles. Expliquen que aquest llegat personal és un dels casos únics en què la integritat de la documentació s'ha mantingut al llarg del temps. Destaca per l'extremada coherència amb la qual s'ha tractat”, afegeix Elia.

Aviat, un 20 % de tot aquest material estarà disponible per consultar en línia. “Tinc el deure de preservar la seva memòria”, confessa la seva filla, Alícia Torra de Larrocha, qui defineix la seva mare com una persona consagrada a la música i humil. Ja podia estar a l'altra punta del món que sempre hi havia trucades als amics. Era una mare molt afectuosa”.

Quasi sempre estava de viatge, però també feia vida a Sarrià. “Un dia, passejant pel barri, la va parar un noi jove i li va dir: 'Em pot dir on és Frederic Mompou?'. Feia molt poc temps que s'havia mort. Era amic seu. Ella es va quedar totalment sobtada i l'única cosa que se li va acudir dir és: 'Al cel.' Clar, aquest noi va pensar que aquesta senyora estava una mica tocada del bolet, no? Després, el noi li va aclarir que li preguntava pel carrer. Va haver-hi un temps que aquí al barri hi havia un carrer dedicat a aquest compositor”, relata Alícia Torra de Larrocha, qui també ha estat lluitant els últims anys per recuperar l'antiga Sala Granados.

L'arxiu de la pianista permet accedir a la seva part més personal i està disponible per a tots aquells que vulguin estudiar el seu treball. De moment, ha servit perquè se'n pugui documentar la primera biografia, titulada ‘Alicia de Larrocha, notas para un genio’, de la periodista Mònica Pagès. També s'ha estrenat el documental 'Las manos de Alicia'.