El Parlament aprova la Llei de la presidència i Rajoy inicia els tràmits per impugnar-la

JxC, ERC i la CUP han votat a favor de la reforma, que permet investir un president a distància

El Parlament de Catalunya ha aprovat, per 70 vots a favor, reformar la Llei de la presidència, per incorporar-hi la possibilitat d'investir un candidat i formar govern a distància, per mitjans telemàtics. Aquesta revisió la va impulsar Junts per Catalunya per poder investir, ara o més endavant, Carles Puigdemont. El govern de l'Estat ja ha iniciat els tràmits per recórrer la modificació i portar el text al Tribunal Constitucional.

Tot i el dictamen desfavorable del Consell de Garanties Estatutàries i les advertències del Tribunal Constitucional, la majoria sobiranista al Parlament ha tirat endavant la reforma de la Llei de la presidència de la Generalitat i el govern. El nou text incorpora la possibilitat d'investir un candidat encara que no sigui físicament a l'hemicicle. També preveu que els consellers del govern es puguin nomenar i puguin treballar a distància, a través de mitjans telemàtics.

"Hem impulsat aquesta reforma perquè ningú no pugui dir que no és possible, perquè quedi clar que el president de Catalunya el trien els ciutadans a les urnes", ha afirmat Albert Batet, diputat de JxC, que subratlla que és una qüestió de sobirania. "No ens rendirem", ha assegurat. En la mateixa línia, Antoni Castellà, del Grup Parlamentari d'ERC, ha subratllat que "el debat de fons és si el sistema institucional espanyol i una part d'aquesta cambra accepta el resultat d'unes eleccions democràtiques".

Inés Arrimadas, de Cs, l'ha batejada com a "Llei Puigdemont, una llei amb noms i cognoms, un vestit a mida per a un fugit de la justícia, que només busca la impunitat dels càrrecs polítics". Ha criticat que JxC es desplaci a Berlín cada cop que vol fer una reunió de grup parlamentari i, en canvi, afirmi "que es pot governar per Skype o WhatsApp". Aquest argument ja l'havia esgrimit abans Miquel Iceta, del PSC, que considera que és "de sentit comú" que "no es pot fer una investidura sense presència del candidat ni es pot governar Catalunya des de fora".

Xavier Domènech, de Catalunya en Comú - Podem, ha advertit que "de vegades és necessari que un home se sacrifiqui per un poble, però mai que un poble se sacrifiqui per un home".  Per part del PP, Santi Rodríguez ha explicat que mai donaran suport a una modificació d'una llei que "ha de permetre investir algú que ha incomplert amb les seves obligacions i ha fugit de la justícia."

Aprovació per lectura única

La reforma de la Llei de la presidència s'ha aprovat pel procediment de lectura única, és a dir, amb un únic tràmit al ple del Parlament, sense passar per comissió, igual que es va fer amb les lleis del referèndum i de transitorietat en els plens convulsos del 6 i el 7 de setembre.

Això ha generat crítiques per part de tots els grups no independentistes. Arrimadas ha acusat els sobiranistes d'estar "degradant el Parlament sabent que no servirà per a res. Passen el corró per sobre de l'oposició, però saben que Puigdemont no serà president". Miquel Iceta, del PSC, els ha "implorat que no caiguin en el mateix error", després d'afirmar que "la legislatura anterior va descarrilar quan van decidir desatendre les recomanacions" del Consell de Garanties Estatutàries.

Rajoy engega la maquinària per impugnar la reforma

El portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha anunciat que l'executiu ja ha iniciat els tràmits per portar el text de la modificació de la llei de la presidència al Tribunal Constitucional. Ho ha anunciat després de la reunió del Consell de Ministres, que ha acordat demanar l'informe preceptiu al Consell d'Estat abans de portar el recurs al tribunal. Méndez de Vigo s'ha preguntat que "en quin cap cap que una persona que està fugida d'Espanya, per escapar de l'acció de la justícia, que està retinguda en un altre país, a l'espera d'un procés d'extradició, pugui exercir les funcions d'un president de la Generalitat?" i ho ha titllat d'un "absolut disbarat".