Unes galeries comercials al Gòtic posen en risc l’estructura original del Palau Castell de Pons

El Palau Castell de Pons, l'edifici d'estil neoclàssic que hi ha a la cruïlla dels carrers dels Boters i del Pi, passarà a acollir unes galeries comercials si finalment la justícia dóna via lliure al projecte, aprovat pel Ple Municipal. La remodelació obligarà a traslladar tot el patrimoni modernista de l'antiga Filatelia Monge i suposarà també l'adéu d'un altre comerç històric, la xocolateria Fargas. Per contra, permetrà redescobrir pintures durant anys semiocultes.

Els antics propietaris de l'edifici, l'orde de Sant Joan de Déu, van vendre'l a la immobiliària Casacuberta Villamil, especialitzada en la compravenda d'edificis cèntrics i singulars. El projecte de Casacuberta, aprovat en el plenari municipal del 31 de gener d'aquest any, i al qual ha tingut accés BTV, preveu transformar el palau: es tiraran a terra les parets interiors per fer-hi espai per a les galeries i s'enderrocarà l'entresòl, del qual només es mantindrà una petita passarel·la per al manteniment dels balcons.

El projecte definitiu de reforma del Palau Castell de Pons sortirà de dues propostes. La primera preveu la construcció d'unes galeries a la planta baixa i a la planta noble. A les altres tres s'hi farien habitatges amb una superfície d'entre els 40 m² i els 90 m². La segona dedica tot l'edifici exclusivament a ús comercial i pretén que s'enderroquin les parets interiors de les quatre primeres plantes. Tant en un cas com en l'altre s'aixecarien dues plantes més a la part del palau que ocupava anteriorment el jardí, que ara arriba només a l'altura de la planta noble.

Aquestes galeries se sumarien així a l'oferta ja existent a poca distància. Just davant es troba la Casa Jover, construïda el 1857 al lloc de l'antiga Casa Gralla i convertida ara en un complex de botigues de roba. I també a tocar hi ha les Galeries Maldà, que ocupen un altre palau del segle XVII. Ara, aquest nou projecte deixarà a l'abast del públic alguns elements singulars d'aquest palau neoclàssic fins ara desconegut per molts, com són les pintures del sostre de la planta noble —a la vista des de la planta baixa a causa de l'enderroc de l'entresòl— atribuïdes a Pau Rigalt i Fargas, impulsor del neoclassicisme plàstic català.

 

La Filatelia Monge, l'última botiga 100% modernista

El pla d'ordenació preveu traslladar tot allò de valor de la filatèlia a la porteria del número 16 del carrer del Pi, que s'haurà de remodelar per fer-la més gran. L'Associació d'Establiments Emblemàtics, però, va presentar dos textos a l'Ajuntament per demanar que inclogués un expedient en relació amb el projecte previst. En no rebre resposta, s'ha optat per la via judicial. El Jutjat Contenciós Administratiu número 14 de Barcelona va obligar el consistori a presentar un expedient, fet que podria retardar les obres al palau i el trasllat dels elements modernistes de la Filatelia Monge. Aquest establiment ocupa el que havia estat l'entrada principal del Palau Castell de Pons, construït a principis del segle XIX. El 1904 hi va obrir la botiga de llenceria Jaumà, ocupada a partir de 1948 per Monge. Es tracta de l'últim local comercial modernista que manté el 100% dels elements originals.

L'Associació d'Establiments Emblemàtics critica que el nou espai serà més petit que l'actual, fet que obligarà a tallar alguns elements, com ara la mateixa porta d'entrada, més ampla que la del bloc de pisos on ha d'anar. A més, denuncia que el projecte omet el trasllat dels mobles i de la rebotiga, adornada amb un vitrall també modernista. L'associació proposa que, en cas que el projecte de les galeries comercials segueixi endavant, es decideixi portar el patrimoni de la botiga al Museu Nacional d'Art de Catalunya. També es demana que no es deixi perdre l'activitat de la xocolateria Fargas, oberta fa 187 anys i que té els dies comptats.

El secretari de l'Associació d'Establiments Emblemàtics, Josep Maria Roig, explica que Barcelona "es ven com la capital del modernisme", i a la vegada permet que es perdi l'últim comerç íntegrament d'aquest moviment arquitectònic que queda a la ciutat. Roig ha confirmat que ja s'ha demanat a la Generalitat que consideri l'antiga Monge com a part del patrimoni nacional de Catalunya.