Ocupacions reiterades a cases patrimonials de Sant Andreu

El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, preocupat pel deteriorament d’algunes de les cases amb més valor històric

Alguns dels immobles amb més valor històric de Sant Andreu han estat ocupats en algun moment al llarg dels darrers anys. La majoria són béns de propietat privada que sense un manteniment adequat corren perill de degradar-se. El Centre d'Estudis Ignasi Iglésias alerta de la possibilitat que a llarg termini aquest patrimoni s'acabi perdent.

Els historiadors locals del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias treballen per recuperar, investigar i divulgar la història del poble de Sant Andreu de Palomar amb l'objectiu que no es perdi. Un dels temes que fa anys que treballen és l'inventari i la catalogació dels immobles andreuencs més antics. En aquest sentit, alerten que alguns d'aquests immobles comencen a estar molt degradats i hi ha el perill que s'acabin perdent. La majoria d'aquests edificis i cases són de propietat privada i han estat ocupats en algun moment durant els darrers anys.

Can Barbosa

És el cas de l'edifici de Can Barbosa, situat al carrer de Pons i Gallarza, que fins al 2015 i durant uns vuit anys va allotjar el centre social ocupat conegut com La Gordíssima. Es tracta d'un immoble residencial del primer terç del segle XX i d'estil noucentista. Can Barbosa va ser una sala de ball i es va usar com a teatre i després es va convertir en habitatges. L'historiador local Jordi Petit lamenta l'estat actual de l'immoble, ja que afirma que "la casa està molt malmesa, s'està deixant perdre i és una pena i arribarà un dia en què començarà a caure i s'haurà de descatalogar o enderrocar perquè no es podrà arreglar".

Casa de l'Oficial

Una altra casa patrimonial que ha quedat molt deteriorada després d'una ocupació és la Casa de l'Oficial, al carrer del Pont. Es tracta d'un dels immobles d'aquest carrer que daten del segle XVIII i es consideren els habitatges més antics, que actualment es conserven, de l'antic poble de Sant Andreu de Palomar. Són propietat de l'Ajuntament i des de fa anys el Centre d'Estudis Ignasi Iglésias en reclama la preservació. L'entitat cultural treballa amb l'objectiu de convertir aquests immobles en equipaments i transformar una de les cases en un centre d'interpretació històrica. Els habitatges han estat ocupats en diverses ocasions, l'última, aquest gener. Amb l'últim desallotjament es va comprovar que els habitatges havien patit danys interiors greus i que les pintures que hi havia al sostre d'una de les cases s'havien destruït.

Ca l'Oli

L'ocupació d'un habitatge històric andreuenc més recent ha estat fa només uns dies, l'immoble Ca l'Oli. Està situat a la cruïlla dels carrers Gran de Sant Andreu i de Sant Adrià i havia estat propietat de la família Millàs. Als inicis del segle XIX, els Millàs eren una família de pagesos però a mitjan segle van començar a fabricar i comercialitzar oli. Es van enriquir i es van convertir en terratinents. Fins a l'època de la República, l'immoble va funcionar com a residència familiar i també de magatzem i botiga d'oli. L'entitat afirma que "és una casa en molt bon estat. I pel que vaig poder veure conserva elements i mobles de principis del segle XX".

Des del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias recorden que no queden gaire cases patrimonials a Sant Andreu i aquest és un immoble que "s'hauria de conservar tal com està ara perquè ens explica part de la història de Sant Andreu." La casa es va desallotjar dimarts, després d'estar quatre dies ocupada.

Can Llimona

Un altre immoble que ha viscut diverses etapes d'ocupacions ha estat la finca coneguda com a Can Llimona. Està situada al carrer de Coroleu i és un dels immobles del conjunt d'habitatges protegits d'aquest carrer. Actualment, l'edifici està ocupat i es coneix com a centre cultural ocupat La Seca.