Novetats musicals per ballar / Àrtic

La Mireia Madroñero fa una selecció de novetats i concerts que ens faran moure el cos de cap a peus

Bad Gyal

Aquesta artista catalana, ja és una de les més reconegudes internacionalment. Dancehall i regaetton, amb cançons que tracten temes com el ball, els diners i el sexe, sempre des d’una perspectiva de dona independent; mestressa del seu cos i conscient de la relació directa entre hedonisme i treball. Al gener va fer una estada de 10 dies a Kingston, capital del dancehall, per perfeccionar la tècnica de ball, amb els més experts del territori. Van gravar un documental que capta molt bé l’essència i missatge d’aquests ball que, sobretot, per a les dones té un gran valor d’identitat i empoderament.

Nathy Peluso

Aquesta artista argentina establerta a Madrid es considera ja com un dels grans talents emergents de la nova música d’avantguarda. Ella vol trencar amb els cànons estandaritzats i reivindicar la naturalitat. Les seves cançons sumen trap, swing, soul, jazz i tota mena de ritmes llatins. Presenta ara el seu primer EP, La sandunguera, i ho fa amb histrionisme provocador i obertura emocional total. Canta, rapeja, plora i mescla tota mena de disciplines com el ball i el teatre. Ha captivat a molts seguidors joves i sorprèn tothom, amb la seva música i estètica.

Migos

Si parlem de balls en la història de la música és imprescindible citar aquest espai televisu que va néixer als anys 70 a EEUU, per reivindicar la música negra i, alhora, la cultura del ball, la moda... Ara el trio de hip hop, R&B i trap Migos es posen a la pell dels protagonistes del programa amb aquesta cançó que porta setmanes a les primeres posicions de les llistes d’R&B d’EEUU. Hi col·labora també Drake i forma part del seu últim disc Culture II que presentaran a Barcelona al festival Primavera Sound.

Soleá Morente

Després del disc d’homenatge al seu pare amb Los Evangelistas i d’un primer en solitari, ara presenta el seu segon àlbum. Cançons amb fonda arrel flamenca (ella es defineix com a flamenca, no cantaora), però amb molts matissos pop i, fins i tot, r&b setanter, disco i estètica retro. Amb una lletra simpàtica i hedonista de la Lorena Álvarez, bases d’en Joe Crepúsculo i la producció (a tot el disc) de l’Alonso Díaz de Napoleón Solo, aquest és el hit més ballable d’aquest gran treball.

Kacey Musgraves

En el seu nou disc (que està encisant tothom i la crítica el cita com un dels millors discos de l’any), la Kacey Musgraves s’obre a molts estils i al pop en general. És una important compositora country i compta amb diversos premis Grammy. Però encara no és prou reconeguda en aquest sector perquè és molt tancat i tradicional i se la considera massa transgressora, sobretot per les lletres inusuals amb crítica i també humor.

Quimi Portet

Festa Major d’hivern, abriga les noves cançons de l’artista de la Plana amb una clara voluntat d’evasió i l’objectiu de seguir vivint i celebrant, malgrat les adversitats que ens envolten. Com diu, ballar la conga a l’estiu és fàcil, però fer-ho a l’hivern és un repte. El disc va publicar-se fa pocs dies i consta, de nou, amb lletres amb molt humor, enginy, surrealisme exclusiu. A ritme de rock potser, fins i tot, més cru que en altres ocasions. En Quimi Portet entén la música com a eina d’alliberament i un recer feliç, tot i el fred metafòric que fa fora.

Janelle Monáe

Ple de símbols íntims i femenins en la coreografia i la lletra de la cançó que és una celebració del rosa com a color de la creació, de l’autoestima, del cervell i de les parts més profundes del cos humà. Una cançó d’R&B amb detalls sintètics i electrònics, que compta amb la col·laboració de Grimes. Forma part del tercer disc d’estudi, Dirty Computer. Un treball molt personal, honest i obert, que tenia moltes ganes de fer. A banda de Grimes, també Prince, abans que morís, estava col•laborant en el disc.

Marina Herlop

Si abans parlàvem de jugar i sumar estils, aquesta peça aconsegueix un resultat molt interessant al barrejar disciplines artístiques: ballar cha cha chá i la clàssica contemporània de la Marina Herlop. Aquesta peça tan bonica i la cançó pertany al primer disc de la Marina Herlop, Nanook. El segon, Babasha, però, ja està molt a punt d’arribar. De nou, veu i piano virtuosos, idioma de nimfa, i aquesta vegada amb molts més efectes sonors i experimentació.

Anderson .Paak

Spike Jonze ha dirigit l’anunci d’aquests nous altaveus d’una manera exquisida i funciona perfectament com a videoclip de la nova cançó del compositor i raper Anderson .Paak (que feia dos anys que no publicava). R&B amb molt de groove i una odissea cromática que s’expandeix, acompanyats dels passos d’una ballarina de luxe: la FKA twigs, que compagina la seves activitats de dansa amb la música.

Aquí pots veure la secció  sobre les novetats musicals més ballables de la Mireia Madroñero  a l'Àrtic:

MIREIA MADROÑERO A LA PISTA DE BALL