El nou model de Zoo se centra en la protecció d’animals autòctons i en perill d’extinció

L’Ajuntament vol recuperar “l’orgull” de l’equipament pels barcelonins i el nou director, Antoni Alarcon, aposta per la tasca educativa en matèria mediambiental

El Zoo de Barcelona estrena nova etapa, després de 125 anys, amb la mirada posada en la conservació d'espècies —autòctones i al·lòctones— que estiguin amenaçades o en perill d'extinció, la recerca del benestar dels animals en el seu hàbitat i la tasca educativa, ja que vol potenciar el coneixement de la biodiversitat i els ecosistemes entre infants i joves. En dos anys s'invertiran 15 milions d'euros i ja s'ha previst una nova instal·lació per als lleons i un altre espai de quarantena.

El nou model es començarà a implantar aquest any després de mesos de reflexió i debat del grup de treball, integrat per professionals del centre i altres col·lectius com la plataforma ZOOXXI, que ha iniciat una campanya de recollida de signatures. Les línies d'actuació del futur de l'equipament han estat decidides pel 80 % d'aquest equip, que estarà encapçalat pel biòleg Antoni Alarcon, que serà el nou director del Zoo en aquesta nova etapa. Alarcon ja ha anunciat que espera "estar a l'altura".

L'Ajuntament aposta perquè l'equipament se centri en la conservació, la recerca i l'educació, protegint especialment les espècies amenaçades o en perill d'extinció i fent difusió de les causes que les posen en risc. El govern municipal, però, encara no ha explicat què passarà amb les espècies que no tenen cabuda en aquest nou model de Zoo. Es pretén que l'equipament també serveixi per conscienciar sobre els problemes ambientals: la tasca prioritària, ara per ara, segons el nou director, ja que és "l'única manera per conservar l'hàbitat dels animals".

Segons el tinent d'alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, el govern municipal invertirà en els propers dos anys 15 milions d'euros —provinents dels beneficis de B:SM— per tirar endavant el nou model de Zoo, que, ha assegurat, "es queda a Barcelona, a la Ciutadella". Collboni ha insistit en la importància de recuperar "l'orgull" de l'equipament.

Entre les primeres actuacions es preveu la construcció d'una nova instal·lació per als lleons —inclourà dormitori i zona exterior amb un llac—, l'ampliació del pati dels elefants i el de les girafes, així com un nou espai de quarantena integrat pels veterinaris del Zoo i la renovació del sistema de calefacció del terrari.

La fi del delfinari engega la cerca d'un espai per als dofins

El govern municipal ja va anunciar que no tenia previst mantenir dofins al Zoo i pretén tancar el delfinari quan es concreti el futur dels sis exemplars —actualment dos d'aquests són a València—. Hi ha tres propostes de destí per a aquests mamífers sobre la taula. Totes tres són santuaris —espais que preveuen que visquin en semillibertat—, dos són a la Mediterrània (un d'aquests, en una illa grega), i un tercer destí implicaria traslladar els dofins de la ciutat fins al Carib, una proposta que s'està estudiant conjuntament amb el Zoo de Baltimore, que també preveu tancar el delfinari.