“Ningú no està preparat per ser partícip de la mort d’una altra persona”

Un exconductor de metro explica les seqüeles que deixen les morts per suïcidi. En el seu cas, vuit en 25 anys de professió

“Quan es parla de morts per suïcidi al metro mai no es parla de la persona que portava el tren”. És la reflexió del Javi García, conductor del metro fins al 2013. El desembre d’aquell any va encadenar dos atropellaments d’aquest tipus: el segon, el mateix dia que es reincorporava a la feina després de la baixa pel primer. Això va significar “furgar a la ferida sense cicatritzar i em va deixar en un xoc que no vaig poder superar”. Fins aleshores, ja havia viscut sis morts més per suïcidi com a conductor.

L’empresa el va reubicar en un altre lloc de feina, al marge de la conducció. Tot i això, quatre anys més tard, el Javi continua rebent tractament psicològic i reconeix que pateix atacs d’angoixa, uns problemes que es repeteixen en altres companys que han viscut aquestes situacions traumàtiques.

Es desconeix quantes morts per suïcidi es produeixen en el metro de Barcelona perquè TMB no fa públics aquests fets, que anuncia a la resta d’usuaris habitualment com a “incidències per causes alienes al servei”. La companyia sí que ofereix atenció als treballadors afectats per part del servei mèdic i de la mútua d’accidents i, més recentment, un equip de psicòlegs especialitzats d’un centre vinculat a la UAB presta suport als empleats tots els dies de l’anys, les 24 hores del dia.