En llibertat els dos mossos i l’historiador Josep Lluís Alay que acompanyaven Puigdemont

L’Audiència Nacional investiga si els tres podrien haver comès un delicte d’encobriment

La Policia Nacional ha detingut aquest dimecres dos mossos d'esquadra i una tercera persona -l'historiador Josep Lluís Alay- que anaven amb Carles Puigdemont en el moment de la seva detenció, a Alemanya. L'arrest s'emmarca en la investigació oberta per l'Audiència Nacional, que vol aclarir si, acompanyant l'expresident destituït, van cometre un presumpte delicte d'encobriment. Després de declarar davant la Policia Nacional, els tres han quedat en llibertat amb càrrecs en espera de ser citats per l'Audiència Nacional.

Els dos agents dels Mossos d'Esquadra han estat detinguts aquest migdia. El primer, quan aterrava a l'aeroport del Prat en un vol procedent de Brussel·les, i el segon, prop del seu domicili, a Vilassar de Mar. La Policia Nacional ha detingut també l'historiador Josep Lluís Alay a les 19.20 h a l'aparcament del centre comercial L'Illa Diagonal. La investigació la porta la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional, que també investiga una persona més que viatjava al mateix vehicle, però que de moment no ha estat arrestada.

Un jutjat de Cornellà envia la cúpula dels Mossos a l'Audiència Nacional

L'Audiència Nacional també haurà de decidir si admet la causa que li ha derivat el Jutjat d'Instrucció número 3 de Cornellà, que va obrir d'ofici una investigació contra l'actuació dels Mossos d'Esquadra l'1 d'octubre. Considera que pot haver-hi indicis racionals d'un suposat delicte de sedició contra vuit alts comandaments del cos, entre els quals el major Josep Lluís Trapero; el cap del cos actual, Ferran López; i el comissari Joan Carles Molinero, que era el número tres de Trapero. També té la mirada posada en dos comissaris més, dos intendents i la cap de l'Assessoria Jurídica de la Direcció General de Policia.

El jutge els considera autors del document que marcava les pautes d'actuació que havien de seguir els agents dels Mossos durant la jornada de votacions i, citant la Guàrdia Civil, diu que sabien que el dispositiu naufragaria. En l'escrit, recrimina als responsables del cos que no activessin els agents antiavalots i que només treballessin 7.000 policies, quan en unes eleccions ho fan 12.000.

Pel jutge, "les pautes d'actuació previstes eren plenament dilatòries i tolerants amb la votació". Entre els arguments que apunta en aquesta línia, hi ha el sistema de comunicacions dissenyat i el fet que el document que fixava les ordres no anés signat per cap comandament concret. També creu que la policia hauria d'haver impedit l'entrada en centres de votació des de dies abans.