El mosaic de Miró a la Rambla, una obra popular des del primer dia

L’artista va decidir incrustar el mosaic al paviment i incorpora una fletxa que convida a tothom qui arriba per mar a la ciutat a entrar-hi

Ara és objecte de moltes mirades i està cobert d'una catifa de flors i espelmes en record de les víctimes de l'atemptat de la Rambla. El mosaic de Joan Miró ja era icònic abans, però després de l'atac terrorista s'ha convertit en un punt simbòlic de condol. Just en aquest punt, al mosaic 'Pla de l'Os', és on es va aturar la furgoneta blanca després d'atropellar centenars de persones. L'obra de Miró, inaugurada el 1976, precisament es va idear per tenir un caràcter popular. Va ser el mateix artista qui va insistir que volia incorporar-la al paviment i s'hi pogués caminar per sobre.

De fet,  Miró volia desvincular-se de les autoritats i no va assistir a la inauguració de l'obra. El periodista Javier Ortega Figueiral explica que Franco havia mort feia un any però encara era una etapa delicada: "Miró estimava molt la ciutat però no estava d'acord amb la dictadura. A la inauguració del mosaic van venir autoritats, però ell no va venir".

Amb el seu estil habitual, l'obra de Miró dona la benvinguda a tothom qui arribava a la ciutat per mar. Es tracta d'un dibuix que pot passar per alt a peu de carrer, però que a vista d'ocell s'aprecia fàcilment. S'hi pot veure el mar, de color blau, i una fletxa que apunta cap al centre de la ciutat.

L'elaboració del mosaic va suposar un repte per a l'artista, ja que havia de crear la primera peça trepitjable però havia d'evitar un desgast excessiu. Per aconseguir-ho, va col·laborar amb l'arquitecte Josep Lluís Sert i els ceramistes Josep Llorens Artigas i Joan Gardy Artigas, fill del primer. Tots tres van formar part dels quatre regals que Miró volia deixar a Barcelona: el mosaic del 'Pla de l'Os' de la Rambla, el mural a la Terminal 1 de l'aeroport, la Fundació Miró i una escultura al Parc Cervantes que mai no es va arribar a fer.