Les millors pel·lícules de les plataformes “online” 2018 / Àrtic

Els millors llargmetratges exclusius de les plataformes en “streaming”, triats pel Pep Prieto

Fahrenheit 451

Amb aquest títol, HBO recupera un sistema de producció de pel•lícules que tenia oblidat des de fa més d’una dècada, en gran mesura perquè l’èxit dels llargmetratges de Netflix els ha esperonat a tornar-hi. Ara bé, també et diré que espero que les futures pel·lícules de HBO tinguin més qualitat que aquesta adaptació del famós llibre de Bradbury: a banda que tot el que innova respecte a la novel·la és molt discutible, proposa un discurs contra els avenços tecnològics que arriba a fer-se força ranci.

Bright

Aquesta pel·lícula va batre records de conums. En va tenir onze milions de visualitzacions en tres dies, en un dels pocs casos en què Netflix ha fet públiques les dades de consum d’un producte seu. Volien demostrar que una superproducció es pot estrenar en directament en una plataforma i tenir el mateix impacte comercial que en una sala de cinema, i ho va fer amb un producte que tradicionalment s’hauria vist en una pantalla gran. És tracta d’un film fantàstic ambientat en un món on humans i criatures sobrenaturals comparteixen espai amb naturalitat, i un policia de Los Angeles es veu obligat a treballar amb un orc. La pel·lícula és molt i molt distreta, i es beneficia del carisma de Will Smith i d’una notables efectes visuals. I el seu èxit tindrà conseqüències: Netflix ja ha anunciat que en rodarà dues seqüeles.

Okja

Es va estrenar en el prestigiós festival i va comportar una reacció molt adversa per part dels defensors que el cinema ha d’estrenar-se en cinemes. La controvèrsia va portar el festival a canviar les seves normes d’exhibició, i el conflicte s’ha tornat a reproduir aquest any, amb Netflix mostrant públicament la seva disconformitat amb els criteris de Canes. El pitjor de tot això és que va contribuir a que no es parlés prou de “Okja”, una meravellosa pel•lícula sobre una nena que intenta rescatar el sue millor amic, un porc màgic que està en el punt de vista de les multinacionals càrniques. És un film d’una sensibilitat extraordinària, amb escenes que us faran venir ganes de no tornar a menjar carn mai més, i amb un segell molt propi: el de Bong Joon Ho, autor de “Rompenieves”.

The Meyerowitz Stories

Noah Baumbach, autor de grans pel·lícules com “Una historia de Brooklyn” o “Greenberg”. En aquesta joia torna a un dels seus temes preferits, la família, i més concretament la difícil relació entre un prestigiós artista i els seus fills. El llargmetratge ha sigut més vist per la gent estrenant-se directament a Netflix. Per tant, no deixa de ser una bona notícia que obres tan personals i arriscades tinguin l’oportunitat de ser vistes simultàniament a tot el món. A més, reuneix un planter de grans intèrprets que donen la millor versió d’ells mateixos, com Ben Stiller, Dustin Hoffman o Adam Sandler, que hi ofereix un dels millors treballs de la seva carrera. Per cert que Sandler té un contracte en exclusiva amb Netflix i les seves darreres comèdies s’han estrenat totes directament a la plataforma.

7 Años

La pel·lícula es troba dirigida per Roger Gual i compta amb Àlex Brendemühl. És un exemple de com fer una pel•lícula molt efectiva amb pocs recursos i confiant molt en les possibilitats de cada actriu i actor. “Siete años” mostra un grup de treballadors d’una empresa que han de decidir, en unes poques hores, qui accepta la culpa d’un cas de frau fiscal i va set anys a la presó. Tot passa en un únic espai, la seu de l’empresa, i amb cinc personatges, els quatre treballadors de l’empresa i un notari. És un thriller molt funcional gràcies sobretot als diàlegs, i és d’aquells casos en què una pel•lícula molt petita té una gran projecció internacional per les possibilitats de distribució que garanteix una plataforma com aquesta. És una mica el que ha passat amb sèries com “Las chicas del cable”, que també té Gual entre els seus directors, o produccions externes que acaben comprades per la plataforma, com “La casa de papel”.

Aniquilación

El fet que acabés a una plataforma ha permès que sigui molt més accessible del que ho hauria estat en mans d’una distribuïdora. Aquesta meravella protagonitzada per Natalie Portman tracta sobre una expedició científica a una zona del planeta afectada d’un misteriós fenomen extraterrestre que suprimeix les lleis de la naturalesa tal i com les coneixem. És un film visualment exuberant que vindria a ser la síntesi dels grans temes de la ciència-ficció, i que convida a veure’s més d’una vegada per la seva extraordinària complexitat narrativa. Es nota que és una pel•lícula pensada per a la pantalla gran i d’aquí ve que el debat, en aquest cas, sigui més pertinent que mai, tot i que d’aquesta manera almenys l’hem pogut veure sense esperar gaire.

Llega de noche

Una pel·lícula de terror que ha tingut crítiques excel·lents. Va tenir un pas més aviat discret per cinemes però que al cap de poques setmanes ja figurava al catàleg d’Amazon Prime. Aquesta plataforma, a més, és particularment ràpida distribuint aquelles pel·lícules en què ha participat activament en la seva producció o distribució, o en films que aconsegueix adquirir en exclusiva com “Moonlight”. “Llega de noche” se situa en un món en què la humanitat viu refugiada per una amenaça que mai s’acaba de dir del tot, i se centra en una família que n’accepta una altra a casa seva a canvi d’una norma molt inquietant: mai, mai surtin de nit de la casa. És de terror, sí, però sobretot un retrat de la tendència de la societat nord-americana a desconfiar de tot allò que no entén o que veu diferent.

The Cloverfield Paradox

Tothom es preguntava què passava amb aquesta pel•lícula, tercera entrega de l’univers fantàstic que J.J. Abrams va presentar a les magnífiques “Monstruoso” i “Calle Cloverfield 10”. Doncs la nit de la Super Bowl, quan s’estrenen el tràiler d’algunes de les pel·lícules més esperades de l’any, va Netflix i anuncia que aquella mateixa nit estrenava “The Cloverfield Paradox”. Va resultar que la pel•lícula no era res de l’altre món, però l’estratègia va funcionar a la perfecció: durant els dies posteriors, tothom en parlava, i es va convertir en un esdeveniment de masses tot i ser un producte molt discret.

AQUÍ POTS VEURE LA SECCIÓ DEL PEP PRIETO SOBRE PEL·LÍCULES DE LES PLATAFORMES:

PEP PRIETO PEL·LÍCULES DE LES PLATAFORMES