Menors inimputables: la garantia de la protecció

Un fet delictiu comès a mans d'un menor només és imputable a partir dels 14 anys i, per tant, només en aquest cas se li pot atribuir les sancions penals corresponents. Quan la persona que ha delinquit és menor d'aquesta edat, la llei no preveu una sanció, sinó protecció. La Direcció General de Protecció de la Infància és la institució que determina quines mesures s'apliquen.

La llei de protecció del menor considera que un menor d'edat no és apte per delinquir fins als 14 anys, i si ho fa, segons la normativa, s'ha de protegir. Si un major de 14 anys o més comet un homicidi, la pena prevista és de vuit anys d'internament i cinc anys de llibertat vigilada. Però si es tracta d'un menor de 14 anys, la resposta que preveu la llei no és sancionadora sinó protectora, és a dir, basada en el Codi civil i no el Codi penal.

Segons Mireia Balaguer, vocal de la Secció de Dret Penal del Col·legi d’Advocats de Barcelona, "el sistema estableix que alguna cosa en l'entorn del menor ha fallat en el moment que comet un delicte amb 13 anys". En aquests casos la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) fa un estudi per determinar quin és l'àmbit que ha fallat i on hi ha la mancança, si en l'àmbit familiar, l'escolar o bé el de les amistats.

Segons Balaguer, "alguns experts consideren que caldria rebaixar l'edat imputable als menors dels 14 als 12 anys perquè quan el menor sigui adult no sigui un delinqüent en potència". Però altres experts, explica, creuen que aquesta no és la solució, ja que en aquestes edats tan prematures els nens no són capaços de determinar les consequències dels seus fets i l'aplicació de penes poden ser contraproduents de cara a un futur. Per això, afegeix Balaguer, "que no hi hagi resposta penal no vol dir que la resposta sigui inadequada."