Els col·lectius feministes es reivindiquen en el Dia Internacional de les Dones

Els col·lectius feministes han tornat a alçar la veu al carrer per reivindicar i defensar els drets de les dones amb motiu del 8 de març. Enguany la manifestació té el lema "Totes en la diversitat. Juntes contra el patriarcat i el capital". A la marxa hi han assistit polítiques com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Un any més la manifestació unitària del 8 de març s'ha convertit en un espai on visibilitzar les lluites feministes i les seves reivindicacions, totes recollides en el manifest redactat per la Comissió Unitària del 8 de Març.  Al llarg de la marxa s'han sentit consignes a favor de l'avortament amb lemes clàssics com "fora rosaris dels nostres ovaris" a més de reivindicacions en contra de la violència masclista com "cap agressió sense resposta".

Hi han participat plataformes i entitats com Novembre Feminista, la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, sindicats i molts ciutadans anònims. Tots per defensar la diversitat de la dona i, tal com defensa el manifest, el dret a decidir-ho tot: la sexualitat, la maternitat, l'educació, les condicions laborals i el temps lliure.

Des de Ca la Dona, Montse Benito ha assenyalat que surten al carrer per demanar a les institucions públiques que facin "passos endavant per aconseguir transformacions socials". Tampoc no hi han faltat les Feministes per la Independència, que han demanat que es posin les bases de constitució d'un nou país des de la perspectiva de gènere.


En el manifest, els col·lectius exigeixen que les veus femenines siguin presents a l'esfera pública perquè el país avanci en l'equitat i la justícia. Reclamen lluitar contra la violència masclista però també contra les pràctiques de violència quotidiana invisibilitzades, tant en l'àmbit familiar, com en el laboral o social. Un exemple d'aquestes violències, diuen, és la pressió que s'exerceix sobre la dona per lluir un cos estereotipat, fet que genera frustració, obsessió i riscos per a la salut.

El document també exigeix que les dones transsexuals siguin considerades dones com a tal, sense exclusió ni marginació per ser-ho, i que les empari una llei estatal de transsexualitat. I, un cop més, denuncien que la pobresa té, massa sovint, nom de dona: amb salaris més baixos, contractes a temps parcial o reduccions de la jornada laboral. Un exemple, diuen, és el treball domèstic, que consideren una professió massa feminitzada i sense unes garanties mínimes com és el dret a l'atur.