Un llibre de fotografies nocturnes recull les ermites i temples de Collserola

L’autor del treball és el fotògraf Mariano Pagès, que ha fet més de 70 instantànies dels edificis, amb una il·luminació acurada i en què els estels són el fil conductor

Mariano Pagès ha recorregut a l'hivern i de nit nou termes municipals per elaborar un treball fotogràfic en què es recull la riquesa arquitectònica religiosa del Parc Natural de Collserola. Una obra estètica i visual construïda amb 74 instantànies fetes durant la nit, sovint en condicions d'obscuritat total, que li han permès fer exposicions llargues. Pagès ha utilitzat diverses fonts de llum com ara flaixos, llanternes i espelmes per embellir els edificis, que són l'eix del seu itinerari fotogràfic.

Mariano Pagès viu a Santa Maria de Palautordera, als peus del Montseny, on va començar a fer fotografies. Allà es va aficionar a fer instantànies nocturnes amb poca contaminació lumínica i va tenir la idea d'immortalitzar indrets del Parc Natural de Collserola. Durant l'últim any ha recorregut de nit nou termes municipals entre les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per fotografiar els edificis religiosos que es troben en aquest territori. El seu treball l'ha recollit en un llibre titulat “Estels, ermites i esglesioles de Collserola”.

Al districte de Sarrià – Sant Gervasi ha fet imatges de Sant Maria de Vallvidrera, Santa Margarida de Valldonzella, Santa Creu d'Olorda i el Sagrat Cor del Tibidabo. En la seva feina ha volgut remarcar la connexió que les edificacions romàniques tenen amb la natura. “He volgut jugar amb el paisatge i les estrelles. Collserola és un lloc ideal per fer exposicions llargues. En molts casos he treballat quasi amb una foscor total. Als parcs naturals hi ha moltes edificacions que es troben com clavades en el paisatge. Per a mi és molt més interessant que fotografiar una església en mig d'una trama urbana, entre façanes”, reconeix Pagès.

Li agrada treballar sol i de nit, perquè això l'ajuda a connectar millor amb espais que durant segles han albergat els edificis que vol embellir a les seves fotografies. Li agrada tenir temps per trobar el punt ideal on ubicar la càmera. Fa servir flaixos, llanternes i fins i tot espelmes. “Mentre dura l'exposició de la fotografia m'apropo amb la llanterna apagada. Em poso a prop de l'edifici i l'il·lumino, com si el pintés, mentre que l'entorn queda obscur”, comenta. A aquest fotògraf li agrada fer exposicions llargues per remarcar els contrastos de temps, velocitat, foscor i lluminositat.“M'agrada el traç que deixen les estrelles, que són com un fil conductor al llibre. És com si el temps quedés plasmat”, afegeix. El 28 de setembre presentarà el seu treball al Centre Cívic Pere Pruna i a l'octubre oferirà una conferència al Centre Excursionista els Blaus sobre com ha realitzat aquest treball.