Les dones de Millet i Montull asseguren que no sabien d’on procedien els diners

Les dues filles de Millet expliquen que es van casar al Palau per complaure “tots els compromisos” del seu pare i que no s’imaginaven que els diners sortissin de la institució

Tant les dones de Millet i Montull com les dues filles de l'expresident del Palau han assegurat que no sabien d'on procedien els diners amb què van fer diversos viatges, van pagar obres i van fer front a diverses despeses particulars, entre les quals els dos casaments de Clara i Laila Millet. La dona de Millet, Marta Vallès, ha remarcat el caràcter fort del seu marit i el control que exercia sobre l'economia de la família.

La sessió d'aquest dilluns del judici de l'espoli del Palau de la Música ha començat amb les declaracions dels responsables civils a títol lucratiu,  entre els quals les dones de Millet i Montull, Marta Vallès i Mercedes Mir, i les dues filles de Millet, Clara i Laila Millet. Les quatre van ser demandades civilment la Fiscalia i altres acusacions com la Fundació del Palau.

L'acusació considera que les dues esposes eren administradores de societats instrumentals que s'utilitzaven per girar factures de serveis inexistents del Palau per així enriquir-se de fons de la institució. La dona de l'expresident del Palau de la Música, Marta Vallès, ha dit que "ni en somnis" no sabia que es giressin factures i que ella era l'administradora de l'empresa Bonoiva, SL i Aysen Producciones 46, SL, perquè "l'assessor fiscal ens ho va dir, però els números els portava el meu marit". En la mateixa línia ha declarat Mercedes Mir, esposa de Jordi Montull, que ha dit que va anar a signar els poders de l'empresa Aurea Rusula, SL,  i que "d'aquesta companyia no en vaig saber mai més res". 

En la seva declaració, l'esposa de Millet ha dit que l'expresident del Palau "tenia un caràcter difícil" i "que era millor no discutir amb ell". Per això ha assegurat que no tenia cap control de les despeses que es produïen ni de l'origen dels diners amb els quals Millet va pagar presumptament diversos viatges privats i obres particulars, entre d'altres. Ha afegit que tenien diners i que "el lògic és que jo pensés que eren diners nostres". Per Mercedes Mir, la dona de Jordi Montull, els viatges que feien "eren un regal de Millet" i de les obres "se'n cuidava el meu marit".

Pel que fa les filles de Millet, Clara i Laila, també han assegurat que desconeixen que els diners que van costar els seus casaments sortissin del Palau. Clara Millet ha explicat que quan se'n va assabentar va quedar "gelada". Ha explicat que ella no es volia casar al Palau perquè volia un acte més íntim, però que el seu pare, que "tenia un caràcter fort", va voler fer-ho al Palau "per satisfer els seus compromisos". Fins i tot, ha dit que va triar que el celebressin un divendres a la una del migdia perquè així podien venir tots els seus compromisos, ja que el cap de setmana no hi eren, ha explicat Laila Millet, que ha afegit que "jo el que volia era casar-me i mai no se'm va ocórrer que allò es pagués amb fons del Palau quan els pares sempre han tingut ingressos". 

Clara Millet ha declarat en la mateixa línia i ha afegit que el seu pare era "una persona que treballava molt, que tenia molts càrrecs" i "mai no em vaig qüestionar res. Tenia un nivell de vida còmode perquè vivia dedicat a la feina. Em va semblar normal i era normal que es pogués permetre una vida còmoda".

Tant la dona com les filles de Millet han esquivat les càmeres aquest matí a la Ciutat de la Justícia, ja que Millet, com cada dia, hi ha entrat acompanyat del seu assistent i del seu advocat.

Sánchez veu "normals" les donacions d'empreses al partit

Com a representat legal de CDC ha declarat l'ex-assessor jurídic del partit, Francesc Sánchez. Com ja va fer fa dues setmanes l'extresorer Daniel Osàcar, Sánchez ha negat que la formació política es financés irregularment a través de la Fundació Trias Fargas i d'empreses privades. En aquest sentit, ha qualificat de "normals" les donacions que van rebre d'empreses com Newsletter, Letter Graphic i Mail Rent. Ha dit que "era habitual que empreses que treballessin per al partit ajudessin el partit també en aquest sentit. No era una cosa estranya".