Les defenses asseguren que el TC no va concretar en què consistia la resolució

L’advocat de la defensa de l’expresident afegeix que “Mas no s’amaga darrere d’una multitud de voluntaris”

Les defenses dels tres acusat pel 9N, Mas, Ortega i Rigau han llegit els informes finals abans que el judici quedi vist per sentència. Tots han coincidit en destacar que no es va paralitzar el procés participatiu per falta de concreció de la resolució del Tribunal Constitucional.

L'advocat de l'expresident Artur Mas, Xavier Melero, ha defensat aquest divendres que el seu client no va paralitzar les actuacions per la consulta sobre la independència de Catalunya el 9 de novembre del 2014 per falta de concreció de la resolució. També ha al·legat que no hi va haver un requeriment exprés. En la seva lectura de les conclusions pel judici del 9-N, Melero ha considerat que Mas es va trobar en un conflicte situacional a l'hora de triar entre dues opcions: paralitzar la participació popular on hi havia molta gent, recursos i un mandat parlamentari o "davant una orde difusa i no concreta". Amb aquesta disjuntiva, assegura que el cas no és un "in dubio pro reo", en què amb el dubte s'ha d'actuar a favor del condemnat, sinó "in dubio pro libertate", en què amb el dubte preval la garantia d'un dret fonamental.

Melero s'ha preguntat de forma retòrica si el seu client era l'única autoritat que havia d'aturar el procés participatiu, quan el mateix Tribunal Constitucional no ho va requerir específicament, la fiscalia ni cap jutge de guàrdia ho van fer i el mateix govern espanyol tampoc no va actuar i va minimitzar les votacions. De fet, ha dit que "si Mas es va equivocar, ho va fer de la mà de molta gent qualificada", com els juristes a qui ell va consultar.

El que sí que ha puntualitzat és que Mas va inhibir la intervenció dels funcionaris públics en el procés, en què només van poder participar-hi aquells que van voler ser voluntaris. "Això li va generar problemes i potser per això ara ja no és president de la Generalitat" ha assegurat Melero, qui ha afegit que el més prudent era evitar comprometre la seguretat jurídica dels funcionaris de la Generalitat.

Respecte a les proves citades pel fiscal Emilio Sánchez Ulled per demostrar que la Generalitat seguia darrere l'organització del procés després del vet del Tribunal Constitucional, l'advocat de Mas ha indicat que la majoria de prova de carga del fiscal no és negada i que mai ningú ha negat "la participació i impuls polític del Govern". Tot afirmat que Mas mai no s'ha amagat darrere d'una multitud de voluntaris.

Per la seva banda, Rafael Entrena, advocat de Joana Ortega, ha dit que en algun moment hi ha hagut en la legislació espanyola possibles condemnes penals per la convocatòria de referèndums il·legals, però que ara mateix no existeix. Tot precisant que si els referèndums il·legals no estan penalitzats, encara menys ho estarà un procés participatiu. Entrena ha afirmat que les acusacions "fan trampa" per poder encausar Mas, Ortega i Rigau, perquè han ignorat la voluntat del legislador i han obligat a aplicar les figures de la desobediència i la prevaricació, que el seu entendre no són pertinents.

A més, Entrena ha defensat que Joana Ortega no va rebre cap requeriment personal per desmuntar l'organització del 9-N i que, sense aquest element, no se li pot atribuir el delicte de desobediència.

Segons Entrena, la providència del TC del 4 de novembre del 2014, que ha recordat que és un "automatisme legal" al recurs del Govern espanyol, no tenia per què produir els efectes que reclama la fiscalia als acusats.

Per últim, l'advocat de l'exconsellera Irene Rigau, Jordi Pina, ha assegurat que el Govern espanyol vol "la mort política" de l'encara diputada al Parlament, així com dels altres dos encausats. Pina ha estat l'últim dels advocats de la defensa en explicar les seves conclusions. Ha definit l'informe presentat com el "més trist i emotiu" de la seva trajectòria professional. De la mateixa manera que ho han fet els altres dos advocats, Jordi Pina ha exposat que la fiscalia ha introduït "amb calçador" el delicte de prevaricació i ha demanat, així, una pena més elevada. L'advocat de l'exconsellera d'Ensenyament ha defensat que Rigau no hauria d'haver estat asseguda al banc dels acusats.