Els 10 nous discs catalans que no et pots perdre, per l’Oriol de Balanzó

Consulta la tria feta pel nostre especialista de l’ ‘Àrtic’

El 2017 serà un any de moltes novetats discogràfiques importants a casa nostra. I perquè no ens agafi un cobriment, l’Oriol de Balanzó ha decidit posar en ordre el que tenim fins a dia d’avui.

1.- Maria Arnal i Marcel Bagès: uns dels que trauran disc són Maria Arnal i Marcel Bagès, un duo molt particular amb una gran veu i guitarra que porten l’emoció a flor de pell. Presentaran noves cançons d’aquí a poc en el festival Estrenes de Girona.

2.- Pau Vallvé: un home a qui sempre sembla que li vagin malament les coses però que no para de fer discos fantàstics. I ara culmina una sèrie que va començar el 2010 amb un disc doble que es diu 'Abisme cavall hivern primavera i tornar'. Un disc que no decebrà els seus fans i que és ideal per introduir-se en la música d'aquest multiinstrumentista si no el coneixeu.

3.- Anchord: un disc produït pel Santi Garcia i editat pel segell B-Core que fa gairebé 27 anys que fa discos meravellosos. Rock independent d'alta intensitat amb suor, distorsió i veus estripades. Una vegada més el Santi Garcia demostra que sap com fer que un grup soni bé.

4.- Les Sueques: presenten un disc gravat a Anglaterra amb producció de Margo Broom, que les ha fet sonar com mai. Sona  a ganes de fer molts festivals. Com sempre, té molta energia, mala llet a les lletres i cap mena de complex. Com ha de ser.

5.- Anímic: un dels discos de l'any. És un disc dur, quant a so i en els textos. Sona de nassos i demostra que el Ferran Palau, un dels seus components, està en estat de gràcia creativa. Fa dos anys va fer 'Santa Ferida' en solitari i ara aquest. Per cert, no us perdeu els vídeos que han fet per les cançons del disc.

6.- Speaker Cabinets: un grup que sona a indie anglès, com si els Kaiser Chiefs fossin de Barcelona. Uns altres que també sembla que hagin d'estar en qualsevol festival.

7.- Renaldo & Clara: han fet un disc molt ben produït. Una gent molt interessada pels orígens del pop català i que amb la calma que tenen per ser de Lleida s’ho miren tot amb una perspectiva que val la pena escoltar.

8.- TVERSKY: un duo de Barcelona amb un EP fantàstic. Una pop electrònic instrumental. Amable però amb les idees clares. Amb tocs dels anys 80 i molta elegància.

9.- Espaldamaceta: un home que fa anys que teixeix bones cançons. Sense cap complex i a la seva. I, sobretot, amb unes lletres d’un estil molt propi i amb ganes d’explicar coses.

10.- Miqui Puig: sempre amb un punt indolent, com si ell no ho volgués, i sempre fent grans cançons. Torna el Miqui Puig que, com si no en tingués prou amb els seus discos, dona feina tot l’any amb LAV, el seu segell discogràfic.