L’apropament del cometa Ison entorn del Sol podria desencadenar un espectacle lluminós

El cometa Ison ha despertat moltíssima expectació abans i després que aquest dijous s'hagi apropat fins a l'òrbita del Sol. Astrònoms de tot el món han estat molt pendents dels telescopis. Ha sobreviscut o s'ha desintegrat? Aquesta és la pregunta que es feien i que encara no té resposta. De moment, l'Ison ja es coneix, però, com el cometa del segle, per ser el més brillant que s'ha observat mai.

Per trobar el cometa Ison s’ha de mirar entorn de Mercuri, en direcció est, i poc abans que surti el Sol. Es va descobrir el setembre de 2012 i des de llavors ha mantingut molts astrònoms en alerta per ser molt brillant i visible a ull nu. S’apunta que aquest cometa està format per un nucli gelat que té més d’un quilòmetre de diàmetre.

Aquest 28 de novembre el cometa s’ha apropat al Sol, a poc més d’un milió de quilòmetres de la superfície solar, i es calcula que és la primera vegada que ho fa. Això podria propiciar-ne el desintegrament, que es trenqui o que es vaporitzi. Els experts no ho sabran fins d’aquí a uns dies, quan es podria produir una pluja d’estels arran d’aquest fet. En el cas que es desintegri també es podria formar un augment sobtat de la lluminositat del cometa que anirà minvant fins a convertir-se en un núvol de pols.

En el cas que hagi sobreviscut al pas entorn del Sol, a temperatures exageradament altes i vents solars molt forts, podria continuar la trajectòria encara més brillant del que era fa uns dies i més brillant encara que la lluna plena. S’espera que sigui entorn del 26 de desembre, per Sant Esteve, que es doni el màxim acostament a la Terra, a menys de 60 milions de quilòmetres de nosaltres, i serà llavors quan ja es tindrà la certesa del que ha passat.

L’astrònom Matthew Knight, de la NASA, apunta a les tres possibilitats del cometa després del pas per l’òrbita solar: desintegrar-se de forma espontània abans d’arribar a l’òrbita solar; desintegrar-se per les altes temperatures solars, d’entorn de 2.760ºC; o el que seria més increïble per als investigadors, que sobrevisqui i formi una cua de pols lluminosa i visible a simple vista.