Lady Bug i la Patrulla Canina, les estrelles de la mones de Pasqua

Tot i que s’imposen les figures de xocolata per a seriòfils, les tradicionals de mantega o de crema es mantenen

Aquest diumenge és un dia fort pel que fa a les vendes de mones de Pasqua. Lady Bug, figures de Gorjuss, la Patrulla Canina, o Trolls han estat les temàtiques més venudes aquest any. Els preus poden oscil·lar entre els 35 i 80 euros de les mones de pa de pessic, o entre els 35 i 250 euros de les de xocolata. El sector ha vist augmentar la despesa dels clients aquest any amb relació a la Pasqua passada.

Força ambient el matí d'aquest diumenge a més d'una pastisseria. I la majoria de les demandes eren evidents: la mona de Pasqua. Molts padrins han volgut aconseguir un d'aquests dolços preuats per no fallar amb la tradició envers els seus fillols. Aquest any, pastisseries com la Triomf del Poblenou han confirmat la tendència que experimenta el sector: que es venen més mones, i que també augmenta la despesa dels clients. Segons ha explicat Gisela Bellart, d'aquest establiment, "aquest any han augmentat el nombre d'encàrrecs, i amb relació a l'any passat n'hem venut un 3 % més". A banda de l'augment de les vendes, les mones també són aquest any més cares. Un dels factors que ho explica és que els preus dels ingredients bàsics com la xocolata, l’ametlla o l’ou n’encareix lleugerament el preu, segons el Gremi de Pastissers.

Segons el propietari de la pastisseria Triomf, Antoni Bellart, "les mones més tradicionals, com les de rovell d'ou, fruita o les de crema són les que s'imposen", tot i que "guanyen terreny les de xocolata". Amb tot, a l'obrador de l'establiment, diu Bellart, hi treballen de valent "des del mes de gener, preparant motllos i patrons", mentre ha recordat que "al matí treballem de pastissers". Aquestes últimes tres setmanes la feina s'ha concentrat en acabar i donar forma a les figures de xocolata —que poden comportar un mínim de dues hores de feina cadascuna— i enllestir les de pa de pessic.

Les mones de Pasqua són tradicionals a Catalunya, el País Valencià i Múrcia, i hi ha constància documentada que van originar-se al segle XV.