La reina Belluga, un personatge transgressor que data de 1633

Aquest any serà la reina Belluga qui doni la benvinguda al Carnaval de la ciutat, agafant el relleu del rei Carnestoltes. Així, es recupera una figura del segle XVII, quan es va convertir en una icona de la irreverència i la sàtira de la monarquia.

La primera aparició del rei i la reina Belluga data del Carnaval de 1633. Llavors va participar en una falsa desfilada burlesca per la Rambla, tot just davant les màximes autoritats de l’època. Segons l’historiador Albert García Espuche, aquesta figura encarna el vessant més transgressor i amb contingut polític del Carnaval "amb una forta crítica de la monarquia i els seus costums".

La reina Belluga és un personatge boig i transgressor que encarna com es vivia llavors el Carnaval. Una festa de disbauxa que atreia a Barcelona gent de tot el món, especialment al segle XVII. García Espuche destaca la crònica d'un viatger turc que, en tornar al seu país, va relatar al sultà que el Carnaval de Barcelona era el que més li havia cridat l'atenció del seu viatge pel continent perquè "durant uns dies la bogeria regnava a la ciutat i després, el dimecres de Cendra tot tornava a la normalitat".

Una bogeria que il·lustren també els molinets que duu al cap la reina Belluga. Són el seu tret identificatiu i d’aquí ve el seu nom perquè mai no paren de bellugar-se. De fet, als seguidors de la reina Belluga se'ls coneixia com a Belluguets.