La pianista Maria Rosa Llorens, medalla de la Dona de Sarrià – Sant Gervasi 2017

Va ser la primera solista de piano de l’Orquestra Simfònica de Barcelona el 1985

Als 79 anys, Maria Rosa Llorens continua tocant el piano cada dia al petit estudi que té a casa, tot i que diu que de tant en tant “li fan mal els dits”. Especialista en música de cambra i amb una àmplia trajectòria actuant com a solista, el 1985 es va convertir en la primera solista de piano a l'Orquestra Simfònica de Barcelona. Fa uns dies, el districte de Sarrià - Sant Gervasi, a proposta del Consell de les Dones, li va atorgar la Medalla de la Dona del districte 2017 per la seva trajectòria professional.

Maria Rosa Llorens va començar a tocar el piano amb vuit anys. Ara en té 79, i fa uns dies, Sarrià – Sant Gervasi li va atorgar la Medalla de la Dona per la seva trajectòria professional. Aquest districte és l'únic que lliura cada any aquest guardó a una dona destacada, proposada pel Consell de Dones. La vida de la Maria Rosa sempre ha estat lligada al piano. Va obtenir el Premi d'Honor del Grau Superior de Piano del Conservatori Superior de Música de Barcelona. “És com aquell que té un germà bessó. Ja va amb mi”, explica la Maria Rosa. Explica que va néixer el 1938 a Sant Gervasi, on ha viscut tota la vida.

Tot i que ella li resta importància, va ser la primera solista de piano a l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, el 1985. En va ser la titular fins a la data de la seva jubilació, el 2003. “Vaig ser la primera perquè fins llavors no hi havia aquesta plaça. La van crear i jo vaig guanyar l'oposició”, apunta. Remarca que abans les dones tenien més obstacles per accedir a segons quins llocs. “Ara ja comencem a estar més reconegudes però l'època que vaig començar jo, no tant.” Maria Rosa Llorens és especialista en música de cambra, ha format part de diversos grups com l'Orquestra Catalana de Cambra, Solistes de Catalunya i Diàbolus in Música, i també ha col·laborat amb les orquestres simfòniques del Gran Teatre del Liceu, les Balears i del Vallès. “La trajectòria és només una dada perquè cada actuació que tens és la més important, perquè és el moment, és allò el que compta. No compta ni el que has fet, ni el què faràs. És el que sona en aquell moment”, conclou.

El fet de rebre la medalla diu que li ha demostrat que hi ha molta gent que la valora i l'estima. “Tinc un caràcter... que estimo. Llavors m'estimo el barri també, m'estimo els veïns, i és clar, doncs que en el meu barri tingui aquest reconeixement t'acaba d'omplir del tot”, confessa.