La “memòria viva” del Mercat del Born en primera persona

45 anys després del tancament, “Born. Memòries de mercat” fa reviure la història de l’edifici a través de documents inèdits i testimonis encara vius

La mostra fa un recorregut per les diferents funcions que ha adoptat el mercat. La venda es va mantenir a la plaça fins a l'any 1876 i, a partir d'aleshores, l'activitat es va traslladar sota les columnes metàl·liques de l'edifici. El Born es va convertir en el centre neuràlgic d'un dels barris més densos i actius de la ciutat. Durant els primers anys es va dedicar a la venda al detall, fins que a finals dels segle XIX hi va arribar el comerç a l'engròs. El mercat va tancar el 1971 i els veïns van iniciar anys de lluita per mantenir l'edifici dempeus. Als documents històrics que guien l'exposició cal sumar-hi les anècdotes personals de barcelonins que van viure la transformació de ben a prop.

L'exposició descobreix tot el que va ocórrer dins i fora del primer mercat de ferro forjat de Barcelona, des de la baixa edat mitjana i fins als nostres dies. Segons Manel Guàrdia, el comissari, el projecte ja estava planejat des de que l'espai es va convertir en Centre de Cultura i Memòria.

L'objectiu principal és visibilitzar la "memòria viva" d'un dels mercats més actius de la ciutat i també recuperar records perduts. De fet, la mostra inclou una parada especial per als veïns que vulguin compartir les seves experiències. S'anomena 'la Paradeta de la Memòria' i es reserva per a entrevistes a aquelles persones que han treballant al mercat o que hi han viscut anècdotes personals rellevants. També es recull material gràfic per ampliar l'arxiu i l'abast de la mostra.

Alexandre Pujol, veí de Barcelona, va treballar-hi durant cinc estius quan tenia al voltant de 20 anys. Ara en té gairebé 89 i encara recorda les olors i els sorolls del mercat en plena activitat, quan ja estava reservat als majoristes. Ell treballava a la parada de la seva família, de fruita i verdura, fins que va decidir estudiar i deixar la feina al mercat. Testimonis com el seu són els que es pretenen recollir mentre duri l'exposició, que es tancarà al públic el 26 de novembre d'aquest any.

De mercat vell a centre de debat ciutadà

La venda es va mantenir a la plaça del Born fins l'any 1876. Les activitats comercials envaïen la gran esplanada i els carres del voltant. El 1871, amb la oportunitat de construir el nou parc de la Ciutadella, el mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre va edificar el primer mercat amb estructura metàl·lica de la ciutat, inspirat en les construccions de París o Londres. El nou immoble havia d'allotjar els venedors del Vell Born, que eren principalment minoristes. I així va ser fins a finals del segle XIX, quan l'augment imparable del comerç a l'engròs a la ciutat creava greus problemes de congestió al mercat de la Boqueria.

Finalment es va decidir concentrar provisionalment tots els majoristes de fruites i verdures al mercat del Born, un espai aleshores en declivi per l'increment dels preus de les parades i també per la seva localització: es considerava apartat de la zona comercial. Aquest arranjament provisional, però, es va allargar 50 anys.

El 1971, el mercat central de fruites i verdures va ser traslladat, finalment, a Mercabarna; l'edifici metàl·lic va quedar inutilitzat i se'n va plantejar la demolició. Tot i així, l'oposició ciutadana va aconseguir preservar-lo fins als nostres dies: ara s'ha convertit en el paraigües d'un jaciment arqueològic i un espai de memòria.

L'arquitectura també n'és un atractiu

La mostra també ressalta l'arquitectura del mercat. S'hi exposen bona part dels plànols d'obra que Fontserè i Josep Maria Cornet i Mas van dibuixar per construir l'edifici. Es tracta de plànols de gran format que investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han trobat recentment. De fet, són els mateixos que han impulsat l'exposició.