La flor de Nadal també pot viure bé la resta de l’any

Si en tenim cura podem allargar-li la vida i recuperar-la

La ponsètia o flor de Nadal és una planta de la família de les euforbiàcies originària de Mèxic. El clima mediterrani costaner permet que pugui viure durant tot l'any a l'exterior. A principis de primavera és un bon moment per intentar recuperar-la i allargar-li la vida.

Cada any per Nadal se'n venen centenars de milers d'unitats la majoria de les quals, malauradament, acaben a les escombraries unes quantes setmanes després de les festes. Joan Bordas, jardiner del Centre de Jardineria Bordas de Gavà, ha explicat que tant les ponsèties com la majoria de plantes que podem adquirir a les floristeries o centres de jardineria convé reciclar-les i recuperar-les un cop perden l'aspecte inicial. Bordas ha recordat que, erròniament, molt sovint les llancem sense saber que podrien tenir una segona oportunitat.

La ponsètia o flor de Nadal pot viure molt bé a l'exterior a litoral, en zones a resguard del fred intens. Tan bon punt s'acaben les festes cal situar-les en un lloc ben il·luminat i càlid a l'interior i, a mesura que en van caient les fulles i les flors, al llarg de l'hivern, convé regar-les molt poc, tan sols quan veiem que la terra està ben seca.

A la primavera, normalment a principis d'abril, la ponsètia comença a brotar. És el moment en el qual cal posar-la en un lloc càlid i molt assolellat de l'exterior, tant al balcó com directament a terra en un jardí. També es pot mantenir a l'interior si ens assegurem de trobar-li un racó càlid i molt assolellat. Fent-ho així, i abonant-la i canviant-li el test quan sigui necessari, aconseguirem que es recuperi i es converteixi en una planta més gran i ufanosa.

Bordas ha explicat que la ponsètia és molt sensible a les ferides i que és per això que no es recomana podar-la. Les flors grans i ufanoses que mostren quan les adquirim a la floristeria s'aconsegueixen gràcies a unes condicions específiques als hivernacles. Les flors que faran un cop les haguem recuperat no tornaran a ser mai de les mateixes dimensions, però sí que adquiriran novament les tonalitats rogenques que les caracteritzen.

A continuació podeu escoltar les explicacions completes de Joan Bordas a 'El matí de Barcelona', de betevé 91.0 fm.