La fi de l’escola pública més antiga de Nou Barris

Sant Josep Oriol tanca aquest curs les aules després de 61 anys lectius

L’Escola Sant Josep Oriol es jubila aquest any, després de 61 anys de vida a la Trinitat Nova.  És el centre escolar públic més antic del districte que encara resta en funcionament. Al setembre, bona part dels alumnes del centre començaran una nova etapa a l’Institut Escola Trinitat Nova. Mentrestant, el claustre fa neteja a les aules i despatxos.

Els mestres, però, tenen una destinació diferent als alumnes. Cap d’ells anirà al nou institut escola.  Alguns encara no saben quin serà el seu futur centre. De moment, però, estan enfeinats preparant el tancament de l’escola. “Tot això s’ha d’endreçar, hi ha coses que s’han d’eliminar, d'altres que s’han de passar a l’escola institut nova", explica Esther Saladié, la fins ara directora de l’Escola  Sant Josep Oriol.  "Jo porto 10 anys en aquest centre, cadascú ho viu a la seva manera, però ha estat i és una mica dur. Has de fer un comiat de tothom, dels alumnes, dels mestres i dels espais, i no és fàcil. Mai m’hauria pensat que tancaria una escola.” La desaparició d’aquest centre, però, no ha estat una sorpresa per als mestres. Fa temps que l’escola havia vist com el número de matrícules es reduïa any rere any. “Nosaltres no arribàvem ni als 80 alumnes, el número d’alumnes de l’altre centre –l’Escola Sant Jordi- que també anirà al nou institut escola era d’uns 130. Al nostre centre van haver d’agrupar els alumnes per cicles, els alumnes d’infantil anaven junts, els de primer i segon estaven junts, i els de cinquè i sisè, també”,  comenta la directora.

Al setembre,  Sant Josep Oriol deixarà de ser l’escola més antiga del districte en funcionament. “Aquest centre es jubila amb 61 anys", afirma Jordi Sànchez, exmestre de l’escola. "Va néixer amb la construcció del barri de la Trinitat Nova i va ser una de les primeres escoles de Catalunya en agafar l’immersió lingüística, quan encara no estava ni aprovada, durant la transició. A principis dels anys 80 venien autocars de tota Barcelona amb escolars de tot arreu.”

Per a molts dels mestres, aquest és un capítol molt trist i lamenten que des de Barcelona no s’estigui fent res per recordar la història d’aquest centre.