La Casa Asil de Sant Andreu vol que els residents se sentin “com a casa”

L’Ajuntament analitza quins canvis han de fer les residències gerontològiques per oferir una assistència centrada en les persones

Un equip de tècnics i professionals de l'àmbit gerontològic i drets socials han analitzat durant un any el procés de canvi que la Casa Asil de Sant Andreu està fent per convertir-se en un model de residència centrada en les persones. Les conclusions de l'estudi es podran aplicar en altres residències i institucions amb l'objectiu que els usuaris se sentin com a casa.

La Fundació Casa Asil de Sant Andreu va iniciar el 2013 un procés de transformació interna amb l'objectiu de millorar el benestar dels residents. L'objectiu era aplicar determinades mesures per afavorir l'estada dels usuaris i fer-los sentir com a casa. Per això, el 2015 va signar un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament per iniciar una investigació que els ajudés a implementar les mesures i realitzar les transformacions necessàries a la instal·lació per aconseguir-ho. La recerca aplicada va començar el gener del 2016 i s'ha desenvolupat durant un any. Hi han intervingut sis tècnics de Casa Asil i de l'Ajuntament, una investigadora i també els residents i les seves famílies. La investigació s'ha anomenat: 'Procés de canvi cap al model de residència gerontològica centrat en les persones' i ha permès analitzar l'impacte d'aquest procés de transformació en la vida quotidiana de les persones implicades.

S'han recollit relats i experiències dels residents i de les seves famílies mitjançant entrevistes, s'han identificat els processos clau i s'han avaluat en quina fase i moment es troben. També s'ha procurat detectar les àrees de millora tot i ajustant-les als objectius de la institució. Àngels Campos, tècnica del Departament de Planificació i Processos de l'àrea de Drets Socials de l'Ajuntament argumenta així la finalitat de l'estudi: "El pas de casa a una residència significa una fractura en persones grans, ja que sovint han de canviar el seu model vida i les seves rutines. Per això, la residència hauria ser ser un lloc proper i el més semblant a casa perquè aquest canvi fos el menys traumàtic possible."

La investigació ha conclòs que cal deixar enrere un model assistencial que només atén les persones i transformar-se en un model d'atenció integral a les persones, és a dir, que atén persones que tenen necessitats concretes. Laura Porzio, tècnica del Departament de Planificació i Processos de l'àrea de Drets Socials de l'Ajuntament, explica quina és la manera: "Hem de modificar la forma de treballar dels equips de professionals i donar-los les eines per fer-ho. Una de les mesures és apoderar les auxiliars de referència que es dediquen a l'atenció dels usuaris, ja que són elles les que tracten d'una forma més propera amb els usuaris i hi conviuen cada dia. És aquesta convivència diària la que afavoreix l'aprenentatge mutu, la creació de vincles i l'atenció". Segons aquesta investigadora, també es fa necessari crear espais de convivència que afavoreixin la sensació d'estar en una llar. "És difícil modificar una residència ja construïda, però sí es poden fer petites modificacions en el disseny del mobiliari perquè sigui similar al que es té a casa i estigui distribuït de la mateixa manera. D'aquesta manera, també es promou la salut emocional de les persones."

La Fundació Casa Asil de Sant Andreu té actualment 150 residents i 40 usuaris al centre de dia. Hi treballen més d'un centenar de professionals que ja han començat a adaptar-se a la nova forma de treballar que es proposa. Ho explica la directora de la residència i centre de dia Casa Asil de Sant Andreu, Susana Fraile: "Fem treball en equip, intentem consensuar com hem de treballar, fem reflexió grupal sobre les línies d'actuació que hem de seguir. Fins ara, ens preocupàvem sobretot de les necessitats físiques de les persones. Des de fa un temps, però, ens informem també sobre els seus hàbits, gustos i forma de vida per tal de conèixer-les més profundament i atendre-les millor."

Una de les transformacions estructurals de Casa Asil ha estat la creació de les unitats de convivència. Es tracta d'espais comuns de petites dimensions que recreen un ambient familiar i casolà. Per aconseguir-ho, s'ha usat mobiliari domèstic com tauletes auxiliars, quadres, cortines, fotografies, plantes i centres de taula, i s'ha intentat defugir del mobiliari típic d'una residència. També es proposa als familiars adaptar les habitacions als gustos dels residents portant de casa petits objectes de mobiliari, roba de llit o objectes de decoració. La Fundació Casa Asil de Sant Andreu té previst redactar els propers mesos un pla d'atenció i vida a partir dels resultats de l'estudi.