Es pot investir el president a distància? Què diu el reglament del Parlament?

El document que regeix el funcionament de la cambra no impedeix una investidura telemàtica

El reglament del Parlament de Catalunya no especifica que el candidat a president de la Generalitat hagi d'estar físicament present a la cambra per ser investit. Aquesta circumstància no s'havia donat mai i, per tant, dependrà de la interpretació que en faci la Mesa. Per això és clau la constitució d'aquest òrgan, que s'ha d'acordar abans del ple del 17 de gener.

Sobre el paper el reglament estableix, en l'article 146, que durant el debat d'investidura "el candidat presenta, sense limitació de temps, el programa de govern i sol·licita la confiança del Ple". No especifica que això ho hagi de fer de forma presencial a la cambra. Però tampoc no estableix en quines circumstàncies podria fer-ho a distància. Segurament els ponents que van redactar el reglament no van pensar que mai podria plantejar-se aquest escenari.

El document sí que estableix, en l'article 83, que "qualsevol diputat amb dret a parlar pot ésser substituït per una altra persona del mateix grup". Això podria obrir la porta que fos algun altre diputat de Junts per Catalunya qui defensés el programa de govern de Carles Puigdemont en nom seu. Una altra opció seria que ho fes ell mateix a través d'una videoconferència, igual que va intervenir en tots els actes de campanya.

Tot plegat, estaria sotmès a la interpretació que es faci de les normes. Segons el mateix reglament, pertoca a la Mesa "adoptar les decisions que requereixen les tramitacions parlamentàries, en cas de dubte o de llacuna reglamentària". Per tant, serà clau la configuració d'aquest òrgan i qui hi té majoria. Els grups independentistes intensificaran les negociacions aquesta setmana per intentar arribar a un acord que els permeti presidir la Mesa i mantenir-hi la majoria, com en la legislatura anterior.

El dilema de Carme Forcadell

Junts per Catalunya aposta perquè Carme Forcadell repeteixi com a presidenta del Parlament. L'argument és el mateix que addueixen perquè Carles Puigdemont torni a presidir la Generalitat: reivindiquen el restabliment de les institucions tal com eren abans que el govern de l'Estat les suspengués per la via del 155.

De moment, Forcadell no s'ha posicionat en públic. Però sobre ella pesa l'acusació per tres delictes: rebel·lió, sedició i malversació de diners públics, per haver permès, durant la legislatura passada, el debat i la votació de diverses lleis relacionades amb el procés sobiranista. Ara mateix està en llibertat amb càrrecs, després d'haver passat una nit a la presó. La seva decisió es veurà condicionada per la situació processal que l'afecta.