Un informe constata l’increment d’agressions i amenaces a periodistes, especialment l’1-O

L’observatori Mèdia.cat detecta una seixantena d’agressions, coaccions, amenaces i censura a professionals de la informació

Els periodistes i la ciutadania, en general, han patit vulneracions greus al dret a la informació i a la llibertat d'expressió en els últims mesos a Catalunya. És la principal conclusió de l'estudi del Mèdia.cat, que ha comptabilitzat una seixantena d'agressions, pressions i intimidacions a periodistes en les dates properes a l'1-O. Una vintena de les agressions als professionals va fer-se en el context de manifestacions espanyolistes.

En menys de dos mesos s'han registrat més agressions, amenaces i coaccions a la premsa, així com vulneracions del dret a la informació i la llibertat d'expressió, que en tot el 2016, segons l'informe 1-O. Llibertat d'informació a la corda fluixa . L'estudi l'ha fet Mèdia.cat i comprèn dos mesos d'alta intensitat política. Està fet entre el 6 de setembre i l'1 de novembre i detecta com a mínim  110 casos de possibles restriccions de les llibertats d'informació o d'expressió de periodistes, mitjans de comunicació o de la ciutadania vinculats amb el referèndum. Tot el recull de casos estan reflectits en aquest mapa de la censura del 2017.

Entre els casos registrats, una seixantena afecta directament els periodistes. Es recullen 33 agressions, amenaces o intimidacions als professionals. Es destaquen les agressions viscudes per periodistes de Catalunya Ràdio i TV3, així com els desperfectes i les amenaces rebudes per un equip de betevé, el 27 d'octubre per part d'un grup d'ultres que van intentar entrar violentament a Catalunya Ràdio. A l'estudi es destaca que de les 33 agressions registrades, una vintena s'han fet a manifestacions nacionalistes espanyoles. 

Segons el Mapa de la censura de Mèdia.cat, la jornada del 1-O va ser especialment negra per als periodistes que, en alguns casos, no van poder fer la seva feina de forma adequada perquè els agents no els van deixar, tot i anar adequadament identificats, o els van agredir. També han comptabilitzat com a mínim dos agressions a periodistes per part de cossos de seguretat estatals. 

L'informe recull també 18 casos de pressions, censura o autocensura a periodistes i  mitjans i destaquen les queixes dels treballadors de RTVE, que han mostrat el desacord sobre com han hagut d'abordar l'1-O. L'estudi alerta també d'una cinquantena de casos en què es podria haver restringit la llibertat d'informació o expressió, com són el tancament de webs institucionals i d'entitats, la denegació de permisos per fer actes sobre el referèndum i la requisa de cartells de l'1-O

L'estudi, fruit d'un treball col·laboratiu i redactat per la periodista Roser Reyner, ha comptat també amb la col·laboració de l'advocada especialista en drets fonamentals Laia Serra, que ha alertat que amb la situació d'excepcionalitat política "s'estan justificant restriccions que van més enllà de l'estat democràtic." Aquest informe s'ha fet públic l'endemà de la presentació del manifest per denunciar les agressions i pressions  a periodistes i en què s'ha reivindicat respecte per la professió i poder exercir el periodisme amb llibertat.