88.008 persones majors de 65 anys viuen soles a Barcelona

A Barcelona hi ha 88.008 persones grans que viuen soles, una població que té especial rellevància en barris com Montbau, el Congrés i els Indians o el Turó de la Peira, on el percentatge sobre la població total supera el 7%. En xifres globals, el 5,45% de la població que viu a la ciutat és major de 65 anys i viu sense acompanyament.

La solitud, un índex en augment

Des de la dècada dels 90, a Barcelona s’ha registrat un creixement sostingut de l’índex de solitud entre la gent gran. En relació amb 2007, les persones majors de 65 anys que viuen soles han passat d'un 5,16% a un 5,45%, que en xifres absolutes suposen un augment de 5.329 persones.

El 2013, d'entre els barris amb un percentatge més alt de persones grans que viuen soles destaquen el 8,2% de Montbau (5.134 persones), el 7,5% del Congrés i els Indians (14.015) i el 7,3% del Turó de la Peira (15.307). A l'altre extrem hi ha Vallbona, amb un 2%, o la Vila Olímpica, on només es registra un 2,2%, que suposa 212 persones. Quant a xifres absolutes, els barris on es concentren més persones grans soles són la Nova Esquerra de l'Eixample, amb 3.533 persones, la Sagrada Família, amb 3.274, i la Vila de Gràcia, amb 3.114.

Demanda de més recursos

L'organització Amics de la Gent Gran reclama més esforços “per detectar persones grans que pateixen soledat i aïllament social”. Gràcies a 670 voluntaris, aquesta ONG atén actualment 487 persones a la ciutat de Barcelona, un 85% de dones i un 15% d’homes que viuen, sobretot, als districtes de l’Eixample, Sant Martí i Nou Barris. En aquesta vessant, les dades parlen per si soles: la majoria de persones grans que viuen soles són dones.

Pel que fa a la Fundació Privada Avismón, ajuda 330 persones amb pocs recursos i poca xarxa social que viuen, sobretot, als barris de Sants, el Poble-sec, i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Es tracta de dues associacions que, sobretot gràcies a la derivació des de Serveis Socials i els ambulatoris, ofereixen acompanyament al metge, assistències a domicili, tallers o altres serveis com reparacions a la llar o podologia.

La gran problemàtica en què es troben les persones grans és la “impossibilitat de fer front a unes despeses fixes com pot ser habitatge o subministrament”, explica Magdalena Blasco, directora d'Avismón. Ho afirma amb rotunditat i amb coneixement del detall, ja que la majoria de persones grans que atenen són dones que cobren una pensió no contributiva o una pensió de viduïtat, uns ingressos que no superen els 600 euros i que són insuficients per pagar el lloguer i les despeses que suposa la vida. "Hi ha un dèficit d’atenció i recursos econòmics evident", rebla Blasco.

Més pressupost per a la gent gran

Per la seva banda, segons el consistori, l'augment de la partida de l’Àrea de Qualitat de Vida ha permès ampliar els recursos destinats a aquesta població. Actualment, ajuda les persones grans que es troben en risc d’aïllament social a través de diversos serveis: la teleassistència, que actualment està instal·lada en 56.647 llars; el programa Radars, que vetlla per 409 persones grans que viuen soles, o el projecte Àpats en companyia, que ofereix 841 places a tota la ciutat. A més, el programa Respir dóna l'opció de fer estades temporals en residències per a les persones grans.