La població de gats de carrer comença a estabilitzar-se amb les colònies controlades

El control de colònies de gats pràcticament s’ha triplicat en set anys

Barcelona té comptabilitzats actualment prop de 9.600 gats de carrer que viuen en 715 colònies controlades. Són animals que han estat esterilitzats i que viuen sota la supervisió d'entitats animalistes que els alimenten amb pinso sec, que tenen cura del seu benestar i que mantenen l'espai en condicions d'higiene. L'aplicació d'aquest programa ha permès pràcticament triplicar el control de les comunitats de gats que viuen a l'espai públic de la ciutat.

"A Barcelona no hi ha un problema de gats". Aquesta és l'opinió del Ricard Aran, veterinari responsable del punt d'esterilització Viver Tres Pins, que ho atribueix al programa de colònies de gats controlades que aplica l'Ajuntament des que el 2003 es va prohibir el sacrifici d'animals a la gossera municipal. Es tracta de detectar les comunitats de gats que conviuen en un espai públic, capturar-los, esterilitzar-los i retornar-los a aquell espai, sota control i cura d'una desena d'entitats animalistes.

El 2009, dels gats de carrer que hi havia a la Barcelona, se'n van comptabilitzar 3.642 que s'havien pogut esterilitzar i que estaven sota control en 288 colònies. Des d'aleshores, el control d'aquestes comunitats felines s'ha pràcticament triplicat. El 2014 hi havia 9.404 gats controlats en 625 colònies, el 2015 n'hi havia 9.057 i el 2016 es va tancar amb 9.600 gats esterilitzats i controlats en 715 colònies. Això implica que cada vegada hi ha menys gats de carrer que es poden reproduir lliurement i que, a poc a poc, la comunitat de gats es va estabilitzant.

Combatre l'abandonament

La feina, però, no s'acaba i això s'explica, en bona part, pels abandonaments. Anna Ortonoves, cap del Departament de Protecció d'Animals de l'Ajuntament, reconeix que cada cop hi ha més sensibilitat sobre aquesta qüestió però que es tracta d'una lluita de fons. "Tenim objectiu molt ferm que és combatre activament i sense límit l'abandonament dels animals i l'abandonament dels gats a les colònies i fomentar les adopcions".

Les associacions animalistes se sumen a la crida, però també demanen més suport de l'Administració. L'Ajuntament assumeix un nombre d'esterilitzacions de gats a l'any, però la feina i els recursos per capturar-los, cuidar-los i alimentar-los va a càrrec dels voluntaris. "És molta feina i potser hauria d'estar professionalitzada", reclama la Pepi Fuentes, presidenta de l'Associació Rescat, que considera que les entitats estan fent un servei públic i, per tant, haurien de tenir més suport tècnic, subvencions per alimentar els gats i un espai per poder fer aquesta tasca.