Francesc Bailón exposa les seves vivències amb la cultura inuit al CC Pere Pruna

És la primera mostra que l’antropòleg fa a Barcelona i forma part de la programació de la Festa Major de les Tres Torres

Fa 20 anys que Francesc Bailón es dedica a estudiar la cultura inuit, però no havia fet mai cap exposició a Barcelona. L'antropòleg ha fet 27 expedicions per conviure amb la gent inuit des del 1999. Amb motiu de la Festa Major de les Tres Torres, el Centre Cívic Pere Pruna va contactar amb ell perquè expliqués als veïns i veïnes les seves vivències. Des de dijous, 25 de maig, fins al 9 de juny, Bailón relata amb fotografies i textos per què va decidir dedicar-se a la investigació de la cultura d'aquest poble polar.

Quan va descobrir com el poble inuit resolia els conflictes a les seves comunitats, l'antropòleg Francesc Bailón va decidir que s'havia de dedicar a estudiar-ne la cultura. “Feien duels cantats, que s'anomenen tordlut, iviutit, ivinneq o piseq. Excepte en casos d'assassinat, resolien els problemes interns improvisant cançons i poemes. Així restablien l'equilibri social i alleujaven, de forma pacífica, les tensions que sorgien de la vida diària en un grup social molt unit. Durant molts anys he estat buscant aquests poetes de l'Àrtic”, explica Francesc Bailón, que des del 1999 ha fet 27 expedicions a l'Àrtic per conviure amb gent d'aquesta cultura, i fer treball de camp en algunes comunitats inuit de l'Àrtic canadenc i Groenlàndia.

Bailón ha decidit compartir aquestes vivències en una exposició al Centre Cívic Pere Pruna. És la primera mostra que fa. La seva dona té una parada al Mercat de les Tres Torres, on ell treballa algunes vegades. Alguns veïns ja el coneixen bé, perquè portava les comandes a casa. “És una oportunitat d'explicar a la gent del barri què he fet els últims 20 anys. Vull apropar la cultura inuit a la gent del barri. Ho faig amb fotografies i textos, de forma simple i íntima.

El seu primer viatge en territori dels inuit va ser Terranova i Labrador, al Canadà. El 2002 va fer el seu primer viatge a Groenlàndia. L'Àrtic s'ha convertit amb el temps en la seva segona llar. Per això, es considera un viatger polar i pensa que la cultura inuit representa un dels últims reductes d'humanitat que li queden al planeta. “Els inuit són l'ésser humà en el seu estat més pur. Paraules com egoisme, com menyspreu o fins i tot com mentida, entre els inuit, no existeixen; no tenen cabuda i penso que hem d'aprendre molt d'aquest poble. És gent que viu amb la natura, ni la transforma ni la modifica, s'hi adapta. És una llàstima que aquest poble estigui afectat actualment per l'escalfament global del planeta i per la contaminació mediambiental, perquè són un referent”, remarca Bailón, que es dedica professionalment a la docència, treballa com a guia de viatges i ha escrit el llibre 'Els poetes de l'Àrtic: Històries de Groenlàndia'.

L'exposició, que es podrà veure fins al proper 9 de juny al Centre Cívic Pere Pruna, conclou amb una fotografia, la del duel cantat que va fer amb el que ell anomena “l'últim poeta”. “És l'Anda Kuitse. En aquesta instantània es pot veure com estic aguantant tota la improvisació que està fent, perquè en aquest cas estava intentant ridiculitzar-me. Jo havia de mantenir les maneres i suportar-ho fins que em toqués a mi”, relata Bailón.