La fàbrica Pegaso-ENASA, referent de la lluita obrera dels anys 60 i 70

La fàbrica Pegaso-ENASA situada a la Sagrera fins als anys vuitanta es recorda sobretot perquè va ser la factoria on a partir del 1947 es van fabricar el mítics cotxes, camions, autobusos i autocars Pegaso. Però aquesta indústria va destacar també pel moviment obrer que van protagonitzar els treballadors a partir dels anys seixanta i fins a la transició.

Al 1963 la fàbrica sagrerenca donava feina a 6.000 persones. La majoria eren veïns de la Sagrera i dels barris del voltant. Les condicions laborals i salarials eren dures i els obrers es van organitzar per reclamar-hi millores. Les reclamacions es van generalitzar i gairebé tots els treballadors van acabar participant en alguna assemblea o manifestació. De fet, la Pegaso es va convertir en una de les fàbriques capdavanters del moviment obrer català. L'objectiu era obtenir millores laborals però també lluitaven per les llibertats polítiques i nacionals. Això va implicar que la presència de la policia nacional dins i fora del recinte fabril fos constant. Segons recorden els extreballadors de l'època, "en nombroses ocasions els "grisos" van acabar entrant dins de la fàbrica i van estomacar-nos a tots".

La majoria de les assemblees multitudinàries i mítings van tenir lloc dins de la fàbrica, sobretot a l’espai situat entre l’entrada principal i l’edifici noble. Per això aquest punt es va denominar popularment el “Pati de la República”. El moviment obrer s'organitzava en cèl·lules que funcionaven independentment. D'aquesta manera organitzaven les accions i preparaven les pancartes i les octavetes. Si eren descoberts, només una part dels treballadors eren castigats, acomiadats o empresonats i les altres cèl·lules podien seguir amb les reivindicaccions.