El Monestir de Pedralbes repassa totes les facetes de sor Eulària Anzizu en una mostra

L'exposició "Dones silenciades. El llegat de sor Eulària Anzizu" fa un recorregut per la vida i l'obra de sor Eulària Anzizu, de la seva infància burgesa a la seva condició de mecenes del Monestir de Pedralbes. Anzizu, conjuntament amb la reina Elisenda de Montcada, ha estat una de les dones més importants del Monestir de Pedralbes. L'exposició recorda el centenari de la mort de sor Eulària i es podrà visitar fins al 3 de maig de 2017.

"Dones silenciades. El llegat de sor Eulària Anzizu" comença amb un audiovisual que explica els orígens de Mercè Anzizu, abans d'entrar al convent. Es va quedar sense pares molt jove i es va criar amb els avis i familiars propers, com Eusebi Güell. Pertànyer a la burgesia va permetre a Mercè Anzizu rodejar-se d'intel·lectuals i això la va portar a escriure poesia, a compondre música i a mostrar una sensibilitat especial vers les arts. En el moment d'ingressar al monestir va abandonar la vida burgesa i va passar a anomenar-se sor Eulària Anzizu.

A la sala capitular del monestir es contraposa la figura de sor Eulària amb la d'altres dones del seu temps com Caterina Albert o Margarida Xirgu. Totes, dones rellevants que van veure com la seva obra quedava a l'ombra de creadors masculins. Segons Anna Castellano, directora de l'exposició, "són dones amb les quals sor Eulària potser no va coincidir mai i fins i tot potser no s'hauria posat mai d'acord però que comparteixen amb ella el fet de ser dona i d'alguna manera haver estat silenciada per aquest fet".

A la sala de l'abadia del monestir, es mostren diferents obres poètiques de sor Eulària i es contraposa la seva obra a la de Jacint Verdaguer, que també va passar de ser un artista al servei de la noblesa a compondre per als mes desfavorits. Verdaguer va reconèixer la qualitat dels textos de sor Eulària. Sobre la sala de l'abadia, a la cel·la de les Santes Creus del monestir, es repassen les creacions musicals de la monja.

Ja al segon pis, a la sala de la reina s'explica quina va ser la tasca de sor Eulària com a arxivera al monestir. Segons Castellano, Anzizu era molt catalanista i sabia de la importància de recordar i arxivar la història del país i del monestir. Per això, va fer una gran tasca intensa d'indexació i classificació dels monuments de les monges clarisses. Per últim, a la sala de les claraboies, es recorda la faceta de mecenes de sor Eulària, que va donar la seva dot per a la restauració del monestir, però a més a més, es va preocupar de reivindicar el patrimoni de les monges.