L’atemptat d’Hipercor, consolidació de la campanya d’ETA amb cotxes bomba

El vehicle explosiu de Barcelona va marcar un període en què l’organització terrorista va buscar la “socialització del patiment”

L'atemptat d'Hipercor va fer virar el que fins aleshores havia estat l'activitat d'ETA. L'atac del 19 de juny del 1987 va marcar la consolidació dels atemptats amb cotxe bomba. Fins llavors, n'hi havia hagut en total una dotzena, i a partir d'aquell moment en van perpetrar entre set i 10 cada any. Antoni Batista, periodista i doctor en ciències de la comunicació, considera que aquella acció va fer canviar també la resposta política i policial contra el terrorisme.

Batista ha recordat en una entrevista a 'El matí de Barcelona', de betevé 91.0 fm, les circumstàncies en què es va produir l'atemptat: l'objectiu d'amenaçar de la banda, els tres avisos a la policia des d'una hora abans de l'explosió, la incredulitat de les forces de seguretat -van donar per fet que es tractava d'una falsa alarma-, i finalment "el desastre, el crim, la massacre". Per Batista, l'atemptat d'Hipercor va marcar el punt d'inflexió en un canvi de "modus operandi" a la banda i va donar lloc a una vuitantena d'atemptats amb cotxe bomba durant els anys següents, que es van saldar amb un total de 140 morts, la majoria agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

"És molt bèstia dir que només vols amenaçar", diu Batista. Des que es va produir l'atemptat no han faltat veus properes a l'organització que han qualificat l'atemptat com un error greu. El mateix Antoni Batista va entrevistar la dona de Santi Potros, a qui es va considerar l'instigador de l'atemptat, i va titular l'article amb les paraules 'Error, error i error', en referència al que li havia respost l'entrevistada. Batista ha recordat que l'atemptat d'Hipercor va desencadenar canvis significatius en la resposta política contra el terrorisme. La més important va ser la signatura de l'anomenat pacte d'Ajuria Enea, el gener del 1988, entre l'aleshores lehendakari José Antonio Ardanza (PNB) i la resta de forces polítiques basques, per aïllar l'esquerra abertzale i treballar conjuntament en l'erradicació del terrorisme.

Pots escoltar l'entrevista sencera a Antoni Batista aquí:

 

El testimoni dels primers minuts

Xavier Jubierre era fotoperiodista al diari Avui aquell 19 de juny del 87. Una de les tres trucades que es van fer en nom d'ETA per alertar del cotxe bomba a Hipercor va ser a la redacció del diari, i Jubierre va sortir cap a la Meridiana sense esperar més instruccions. La bomba va esclatar just abans que ell hi arribés: "Quan vaig arribar-hi encara no hi havia el cordó de seguretat. Tot just estaven venint els bombers i la policia. Encara no se sabia què havia passat. Quan vaig veure que sortia una gran columna de fum per la rampa del supermercat, vaig adonar-me que allà havia passat una cosa molt grossa".

El fotògraf recorda que van haver de passar unes quantes hores fins que es va anar coneixent la informació i la magnitud del que havia passat: "Mentre treballes, et fiques del tot en el que fas i no tens cap moment per aturar-te i pensar què està passant. Però després, quan vaig arribar a casa aquell vespre, la meva dona em va dir que un familiar nostre era a l'Hipercor just una hora abans. I em vaig adonar de la salvatjada: algú havia decidit que anar a un súper a les 3 o a les 4 de la tarda era la diferència entre estar viu o estar mort".

Jubierre reflexiona també sobre el tractament periodístic que es va donar a la notícia: "Aquests dies, rememorant l'atemptat, he recuperat imatges, i he vist que les que vam publicar en aquell moment eren les típiques en què es veia el cartell d'Hipercor i el fum i algun bomber, i només alguna víctima en una imatge molt petita. I en aquells temps no es tenien els miraments que es tenen ara. Però recordo que a l'Avui vam tractar l'atemptat amb força pulcritud".

"Allò va ser molt bèstia. ETA havia fet atemptats a Catalunya, però no d'aquesta magnitud. Fins i tot en aquella època hi havia alguna gent nacionalista que, d'alguna manera, mirava amb bons ulls el que anomenaven la causa basca. Però aquell atemptat va provocar un canvi molt important en la societat. A partir d'aquell moment hi va haver un rebuig absolut a ETA i als atemptats", conclou Jubierre.

Recupera l'entrevista a Xavier Jubierre aquí: