Barcelona Oberta alerta que les grans marques posen en perill el teixit comercial local

La unió dels eixos comercials creuen que la solució passa per les Àrees de Promoció Econòmica Urbana. Als països anglosaxons reben el nom de BIDS (Business Improvement District)

Barcelona Oberta ha presentat l'estudi 'Diagnosi de l'ecosistema d'eixos comercials associats a Barcelona Oberta', en el qual ha alertat sobre la pèrdua d'identitat del teixit comercial tradicional a causa de la presència de grans marques. Proposen la creació de les Àreees de Promoció Econòmica Urbana, ja en vigor als eixos del Born i Sant Andreu.

Entre les conclusions de l'estudi de Barcelona Oberta destaquen que la concentració de grans marques posen en risc la identitat comercial de Barcelona.  Actualment la ciutat condal es troba entre la segona i la tercera posició a nivell europeu  com a destí turístic de compres. Segons  la Unió dels eixos comercials turístics de Barcelona  això suposa grans oportunitats per la ciutat, pero també grans reptes i sobretot alguns perillls, com la pèrdua de personalitat que fa que comprar a Barcelona sigui el mateix que comprar a moltes altres ciutats del món. Segons l'estudi presentat aquest dilluns això ja està començant a passar a carrers com el passeig de Gràcia,  el de Pelai i el de Rambla Catalunya.

Des de Barcelona Oberta creuen que la solució passa per establir els BIDS, acrònim en anglès de Business Improvement District,  el que aquí l'Ajuntament de Barcelona ja ha començat a aplicar fa un parell de mesos com a prova pilot i que anomena Àrea de Promoció Econòmica Urbana. Actualment ja s'aplica als eixos comercials d'El Born i de Sant Andreu. Consisteix en una col·laboració público- privada amb el finançament del consistori i dels comerços. Per poder-les posar en marxa l'Ajuntament necesssita que el govern espanyol modifiqui una part de la llei tributaria. Fa uns mesos es va fer aquesta petició però els van dir que ho estant estudiant. GABRIEL JENÉ, president Barcelona oberta, ha dit que ''no es tracta de cap experiment, és una activitat que ja funciona a molts paisos anglosaxons i a Alemanya i entenem que hi ha d'haver una voluntat politica. No ens val l'excusa que Hacienda no pot gestionar els tributs. Hem de buscar la figura legal per fer que  bona part dels beneficis que aporta el comerç al  territori retornin al propi terrritori per fer promoció''.

Amb la fòrmula de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana, si un grup de comerciants vol impulsar un determinat projecte en una zona de la ciutat de Barcelona i són majoria, s'acabarà imposant fins i tot per aquells comerciants que no hi estiguin d'acord. Montserrat Ballarín, regidora de comerç ha dit que ''és la manera que tothom  contribueixi  al  finançament dels projectes,  no com està succeint ara que per exemple amb els llums de Nadal, el 50 per cent ho finança l'Ajuntament l'altra 50 els comerciants associats i hi ha molts altres comerciants activitats economiques que se'n beneficien i no estan posant ni un euro.''

 

 

L'estudi de Barcelona Oberta també ressalta que tots els eixos de Barcelona Oberta gaudeixen d'un nivells d'ocupació (IATC) molt positius. Destaquen especialment el Born, Gaixample, Barna Centre, passeig de Gràcia, Pelai, la Rambla, la rambla de Catalunya i la via Laietana. El nivell d'ocupació dels locals es manté relativament estable en general. Amb tot, al Poble-sec han augmentat els locals tancats pràcticament un 3 % i es passa de 184 locals buits el 2015  a 217 locals el 2016. La Barceloneta ha augmentat el seu nivell d'ocupació de locals en gairebé un 2 % mentre que el Gaixample ha augmentat l'ocupació un 0,8 %.

Finalment l'estudi també parla d'un alt índex d'atracció comercial dels eixos adherits a Barcelona Oberta. En primer lloc, hi ha els grans pols comercials com el Born, Barna Centre, el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya amb resultats per sobre del 40 %. En segon lloc, eixos com Gaixample, Pelai, la Rambla o l'avinguda de Gaudí tenen valors entre el 20 % i el 30 %. Finalment, la Barceloneta, la via Laietana i el Poble-sec mostren resultats inferiors al 20 % de comerços dedicats a la compra comparada.