Barcelona guanya més espai verd naturalitzat i sense utilitzar herbicides químics

De les 116 plagues que hi ha, només es tracten amb químics de manera sistemàtica el morrut de les palmeres i la processionària

Amb l'arribada de la primavera, el canvi de model del verd urbà impulsat per l'Ajuntament s'ha fet més visible que mai. El consistori ja fa un any i mig que ha eliminat l'ús del glifosat, un herbicida químic potent, i aposta per alternatives més naturals. També s'han fet canvis en una vintena d'espais verds, on la gespa s'ha substituït per flora autòctona, 1.300 escocells dels arbres han estat naturalitzats deixant créixer les herbes i s'estan introduint insectes beneficiosos pel control de plagues.

Pel comissionat d'Ecologia, Frederic Ximeno, es tracta de guanyar més espai verd i de passar d'una funció purament ornamental a un verd més funcional que permeti obtenir més serveis socioambientals. Una de les primeres mesures que s'ha pres per naturalitzar l'espai verd és l'erradicació dels herbicides químics per eliminar les males herbes de la ciutat. Durant el 2017 s'ha eliminat completament l'ús del glifosat i, en canvi,  s'ha optat per tècniques alternatives com les màquines de vapor o el desherbatge manual. En el cas dels escocells, la gestió s'ha fet més complexa i això ha obligat a l'Ajuntament a mapificar la ciutat per establir diferents nivells de revisió del verd i les tècniques utilitzades en cada cas en funció del carrer o de l'espai.

Actualment, l'ús de tractaments químics només utilitza en el tractament de les dues plagues d'impacte molt alt que hi ha a la ciutat, la del morrut de les palmeres i la processionària del pi, que poden representar un risc per la seguretat i la salut dels ciutadans; i ocasionalment en una desena de plagues més d'impacte alt, com el tigre del plàtan, únicament quan poden causar danys importants a les plantes o afecten el confort ciutadà.

Herbes que creixen lliurement

Un dels punts on es fa més visible el canvi de model de gestió del verd és als 22 espais que han estat naturalitzats i on s'ha substituït la plantació de gespa per flora autòctona. També es nota especialment als escocells, on les anomenades males herbes es deixen créixer. A més, s'ha iniciat una prova pilot per sembrar plantes herbàcies de flor en els escocells d'un carrer per districte, com a mínim, a l'hora que s'hi han deixat anar insectes perquè regulin les plagues que s'hi puguin produir de forma natural. Entitats i escoles han participat en aquest procés de plantació que també busca la cogestió col·lectiva d'aquests espais verds per part de la ciutadania.

Hotels per insectes i basses naturals

Una de les apostes per aquesta nova gestió del verd és promoure la biodiversitat en els espais naturalitzats enmig de la ciutat. Per això en els dos espais d'especial interès per a la biodiversitat s'hi han instal·lat espais perquè s'hi refugiïn insectes i altres animals, com sargantanes o papallones. En altres parcs ja hi ha caixes niu per a ocells, per a mussols, per a xots, biotroncs (amb concavitats perquè hi puguin fer vida dins), torres de ratpenats i un fangar per a orenetes. A més, en 10 parcs s'han naturalitzat les basses, és a dir, s'hi ha deixat regenerar l'ecosistema propi, amb plantes i quatre espècies d'amfibis (el tòtil, la reineta, la granota verda i la salamandra).

Les pluges d'aquesta primavera estan afavorint la frondositat d'aquests espais naturalitzats. Un bon exemple el trobem en el espai provisional Ninot-Clínic, on el verd s'ha apoderat del solar. Els barcelonins amb qui ha parlat betevé es mostren en general contents amb que s'aposti per un model d'espais verds que abraça la naturalitat i s'allunya dels jardins clàssics.